El PSOE espera trencar la ratxa de debacles electorals

El PSOE conté la respiració. Pedro Sánchez, els ministres socialistes del Govern i el PSOE en el seu conjunt tenen els ulls posats demà a Castella i Lleó, el bastió inexpugnable del PP durant gairebé 40 anys. Ferraz aspira a trencar en aquesta terra gairebé sempre hostil a l’esquerra la terrible ratxa de derrotes que va començar a Extremadura al desembre (els socialistes van perdre més de 100.000 vots i 10 diputats) i va seguir a Aragó al febrer (van caure gairebé 40.000 sufragis i cinc escons). Aquesta vegada, els ànims són molt millors que en aquestes dues convocatòries. I les expectatives no són dolentes. Falta que els vots confirmin un canvi de tendència, tot i que sigui lleu, que insufli oxigen a un partit esgotat després de les últimes patacades a les urnes.

Si la situació de partida a l’inici de la campanya ja no era tan dolenta com en les cites autonòmiques precedents, la guerra de l’Iran i la posició de Sánchez davant Donald Trump han vingut a injectar nous ànims en una campanya que s’ha anat engrescant amb el No a la guerra. Aquest lema s’ha corejat i projectat gairebé en cada míting des que el va enunciar el president del Govern en la seva compareixença de la setmana passada. Una crida que recull a més molt vot útil a l’esquerra del PSOE, que a Castella i Lleó gairebé no té representació.

Precisament, a aquest vot va invocar ahir Sánchez en el tancament de campanya electoral, quan va cridar a la mobilització "de tots els progressistes" a l’entorn de les sigles del PSOE i enarborant el No a la guerra. L’acte va comptar amb un cartell espectacular: Sánchez; l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero; el ministre de Transports, Óscar Puente, i el candidat socialista a la Junta, Carlos Martínez. Sánchez va reclamar en especial el vot de les dones, al proclamar que el seu, com ho va ser el de Zapatero al seu dia, és "un Govern feminista". Sánchez també va reivindicar la tasca de Zapatero al capdavant de l’oposició el 2003 i ja en el Govern el 2004 traient les tropes de l’Iraq i va proclamar el seu "orgull" per la feina de l’expresident. "Avui Espanya, com fa 23 anys, reivindica la pau, mentre la dreta reivindica Aznar", va ressaltar.

El PSOE parteix de 28 procuradors i aspira a igualar o a millorar aquesta marca. Fonts tant de Ferraz com de la direcció autonòmica pensen que mantenint aquesta xifra poden aspirar a guanyar el PP, sobretot comptant que el desgast dels populars i del president castellanolleonès, Alfonso Fernández Mañueco, pot fer caure en escons la llista del PP. El Grup Popular a les Corts només treu tres escons d’avantatge als socialistes (31 davant 28).

Nou candidat

Notícies relacionades

El PP i Vox, abocats a un inevitable pacte després del xoc en campanya

Vox confia a aconseguir el 20% de l’electorat de la comunitat

El candidat socialista s’estrena el 2026. Martínez és alcalde de Sòria des de fa 19 anys, i en les quatre últimes eleccions va guanyar per majoria absoluta. Per això i per la seva tirada a la seva província, aspira a esgarrapar un o dos escons a la formació localista Sòria ¡Ja!, que el 2022 va guanyar les eleccions a la província amb tres diputats.

Els socialistes calculen també que podrien perdre un escó a Burgos i un altre a Zamora, circumscripcions on van obtenir l’últim diputat en les autonòmiques. A la resta de les províncies confien a igualar els resultats que van tenir fa quatre anys. O fins i tot guanyar-ne un altre a Segòvia, que creix un diputat per l’augment de la població. Fonts del PSOE regional estimen que amb la pujada de Vox, el PP corre el risc de caure dels seus 31 escons actuals. El 2022, el PP va obtenir l’últim diputat en sis províncies: Valladolid, Lleó, Salamanca, Palència, Segòvia i Àvila, amb el PSOE o Vox trepitjant-li els talons.