'Ventajas de viajar en tren', el gust per la transgressió

El cine espanyol de certa vocació comercial té un problema: produeix massa pel·lícules que ja coneixes sense haver-les vist. A la seva manera, amb altres pressupostos i models, comença a estar tan formatat com el Hollywood de parc temàtic de què es queixa Scorsese. «Últimament s’ha fet molt cine a la carta, com responent a les suposades necessitats del públic», ens explicava Luis Tosar al festival de Sitges fa unes setmanes. «Es fan comèdies, ara familiars, ara més d’amics, ara més de nois i noies... Buscant fórmules tota l’estona. La gent està començant a buscar alternatives».

Tosar és part essencial del repartiment coral de 'Ventajas de viajar en tren', una pel·lícula que sacseja una mica l’estancat paisatge nacional i, més en concret, la cartellera d’aquesta setmana (i tant de bo unes quantes d’altres). És el debut en el llarg del donostiarra Aritz Moreno, que ja va comptar amb Tosar en el seu curt ‘Cólera’. L’actor va acceptar el projecte no només per aquesta experiència, sinó també per un guió capaç de convèncer qualsevol; al film participen també Ernesto Alterio, Pilar Castro i Belén Cuesta, qui ens deia: «Amb un guió com aquest, no dubtes, només et deixes portar. Això no vol dir que alguns investiguéssim una mica per veure qui era Aritz. I veure els seus curts donava confiança».

Aquesta pel·lícula inclassificable, o classificable com un encreuament de gèneres a l’estil sud-coreà (és comèdia negra i drama i gairebé ciència-ficció), neix d’una extravagància anterior, una novel·la d’Antonio Orejudo del 2000 en principi infilmable. Tan sols en principi: les seves històries sobre escombraries, falsos soldats o servei emocional, emmarcades en una estructura complexa, donen base ara a una experiència cinematogràfica fluida. Moreno va escriure ell mateix un primer tractament, però aviat va veure que necessitaria ajuda. El seu home va ser Javier Gullón, que ja sap d’adaptacions difícils (va transformar ‘El hombre duplicado’, de Saramago, en ‘Enemy’) i va encarar els canvis necessaris amb determinació. «A la novel·la, la història del quiosc i els gossos apareix a la carpeta d’ [el psiquiatre] Ángel Sanagustín i no pertany a Helga, el personatge de Pilar Castro. Va ser Gullón qui va fer el treball de convertir-la en el ‘background’ d’Helga».

Direcció controlada

Notícies relacionades

Plans per a un agost cultural pletòric

De les passarel·les de Nova York a un aljub de Mallorca

Davant el desafiament d’aquesta complicada primera pel·lícula, Moreno va voler anar millor que ben preparat; es va obsessionar per planificar cada seqüència pla per pla, la qual cosa ha resultat ser un film de direcció realment controlada. «Contínuament sorgeixen coses inesperades en un rodatge que t’obliguen a improvisar, i per això m’agrada planificar al detall totes les seqüències i portar els deures ben fets». Moreno no va malgastar imatges, però va voler, de tota manera, ser present durant tot el procés de muntatge: «Vaig estar tots els dies al costat de Raúl López, el muntador, que és el meu amic i a més un geni».

Durant aquest i altres processos, la referència capital va ser ‘Magnolia’, de Paul Thomas Anderson. «Va ser molt important a nivell de to. Com la nostra, és una pel·lícula amb elements passats de rosca, però que funcionen i resulten creïbles gràcies al to i el treball dels actors», explica Moreno, un director a seguir de prop.