CRÍTICA DE CINE
'The King': Shakespeare que ha anat a menys
És difícil ser un líder i alhora un home bo. Es tracta d'una idea que fa segles que és rellevant, i sobre la qual 'The King' no té res substancial a dir
The King ★★
Direcció: David Michod
Repartiment: Timothée Chalamet, Robert Pattinson, Joel Edgerton, Sean Harris, Ben Mendelsohn
Títol original: 'The King'
País: Estats Units
Durada: 80 minuts
Any: 2019
Gènere: 'Thriller' psicològic
Estrena: 12 de gener del 2020
És difícil ser un líder i alhora un home bo. Es tracta d’una idea que fa segles que és rellevant, i sobre la qual 'The King' no té res substancial a dir. La pel·lícula condensa la sèrie de textos de Shakespeare sobre Enric IV i Enric V en un relat simplificat sobre l’ascens del rebel príncep Hal al tron d’Anglaterra. Així mateix, diversos canvis han sigut introduïts: els sofisticats diàlegs del bard han sigut substituïts per una manera de parlar més concisa, vulgar i anacrònica; i el personatge de Falstaff, conegut com un dels grans cràpules de la història de la literatura, ha sigut reconvertit en una cosa semblant a una brúixola moral, i en un ésser traumatitzat pels horrors als quals ha assistit.
Notícies relacionadesAquí, a més, les tribulacionsde Hal no funcionen com una oda al patriotisme i la glòria marcial sinó, al contrari, com una mediació sobre la solitud del poder i les penes de la guerra. O almenys això és el que pretenen. El jove protagonista és un pacifista del tot desinteressat en les rivalitats del seu pare i els bel·licosos assumptes d’estat, però de forma sobtada demostra ser un soldat sorprenentment hàbil i motivat. Sabíem que el poder corromp, però no que ho fes tan de pressa.
A la pell del monarca, Timothée Chalamet manté les celles frunzides a fi de suggerir turment interior, però no té el repertori expressiu necessari per donar al personatge veritable vida. En el costat oposat se situa Robert Pattinson, tan excessiu donant vida a un antagonista noble francès que fa la sensació d’haver-se colat en escena provinent d’una altra pel·lícula, o d’un esquetx de Monty Python. Sens dubte, el britànic és el millor d’aquesta intriga moral que es torna més rutinària, predictible i plena de situacions repetitives a mesura que avança i que, malgrat la seva suposada condició d’al·legat en contra de la violència a gran escala, només aconsegueix transmetre energia visual i dramàtica precisament en les escenes de batalla.