GUARDÓ

Coneixent la inquietant Olga Tokarczuk, Nobel de literatura 2018

L'autora polonesa ha traslladat a la narrativa la seva vocació de psicoterapeuta

Coneixent la inquietant Olga Tokarczuk, Nobel de literatura 2018

FRISO GENTSCH

Es llegeix en minuts

Si el 1996 el premi Nobel de literatura ens va regalar el descobriment de la grandíssima poeta polonesa Wislawa Szymborska, ara ha tornat a fer-ho presentant-nos Olga Tokarczuk, una novel·lista i escriptora de contes polonesa, psicoterapeuta de formació, que s’ha declarat fan dels escrits de Karl Jung, el més literari dels deixebles de Freud i el més adorat pels escriptors. Juntament amb l’austríac Peter Handke, un autor que l’autora admira molt, Tokarczuk representa una nova manera d’entendre la literatura.

L’autora estava viatjant amb cotxe per Alemanya quan va rebre l’anunci de l’Acadèmia Sueca, que la va deixar absolutament «atònita» i amb ganes de pair la notícia en un lloc tranquil per rebre les moltíssimes felicitacions que li arribaven al mòbil. L’escriptora es va mostrar molt satisfeta que el Nobel s’hagués fixat en dos autors d’Europa Central, una zona que en l’actualitat «té problemes amb la democràcia» i que està intentant trobar el seu camí per «lluitar amb aquests problemes».  

El cert és que tant Handke com Tokarczuk van quedar marcats per la història. Tot i que no van patir personalment l’opressió nazi, sí que es van formar en funció a l’herència de la segona guerra mundial que, en el cas d’ella, va obligar tants polonesos a resituar-se en altres zones mentre el seu país era sacsejat a tort i a dret en virtut dels interessos dels vencedors. En concret, l’autora és filla de polonesos que van ser traslladats a Silèsia, on va néixer el 1962. Sempre ha sigut molt conscient que havia de fer seva emocionalment aquesta terra, que no era la dels seus avantpassats. Tokarczuk sol definir aquesta identitat nacional com la d’un «país amb rodes» i així ho va explicar a la seva traductora al castellà Agata Orzeszek Sujak, que acaba d’acabar la versió de ‘Los errantes’, la novel·la que Anagrama publicarà el mes que ve i que Rata ja ha editat en català amb el títol de ‘Cos’ i que va ser la responsable de la seva projecció internacional. De fet, aquesta cruïlla d’identitats frontereres és un dels aspectes destacats per l’Acadèmia Sueca que ha vist en això la concreció de l’«encreuament de fronteres com una forma de vida».

L’amor a la naturalesa i als animals impregna tota la seva literatura, marcada per l’activisme mediambiental, no en va milita al partit dels Verds des del 2004. Aquest és un ingredient important en les seves novel·les al qual també cal afegir el tema primordial de la mobilitat, molt present a ‘Cos’, que publicada originalment el 2008 la va donar a conèixer internacionalment al rebre una dècada després el Booker Internacional. «És una novel·la que parla del viatge en diversos conceptes –explica la traductora al castellà–, el físic i el temporal, així com un descens a les profunditats de l’ànima, tot i que la seva no sigui exactament una prosa poètica. Es val d’una gran imaginació i recull moltes de les inquietuds que mouen el segle XXI, com la preocupació mediambiental, l’eutanàsia i els refugiats». I si calgués definir-la amb només una paraula, Orzeszek accepta l’adjectiu «inquietant», que és el que la seva fantasia desbordant provoca al lector.

Et pot interesar

L’autora polonesa, que acostuma a portar rastes, és adorada al seu país tant pels crítics com pels lectors, majoritàriament joves. «Si puges a un tramvia a Varsòvia i veus un noi o una noia immers en la lectura profunda d’un llibre, segur que és un llibre de Tokarczuk. Els lectors, tinguin l’edat que tinguin, l’estimen perquè té una prosa molt específica que no s’assembla a res, només a ella mateixa», assegura la seva traductora.

Tot i que el llibre d’Anagrama i Rata sigui el més ben rebut de l’autora no serà la primera vegada que es tradueixi. El primer intent de presentar-la a Espanya va venir de la mà de Lumen amb ‘Un lugar llamado antaño’, una bonica faula que va passar desapercebuda; una mica més de soroll va tenir ‘Sobre los huesos de los muertos’, gairebé una novel·la negra metafísica, que s’inspira en un vers de William Blake i que va ser portada al cine per la seva compatriota Agnieska Holland.