Balanç del president de la Generalitat

El Govern prorroga els pressupostos davant la impossibilitat de començar la negociació dels del 2026

El president de la Generalitat, Salvador Illa, con la consellera de Economia, Alícia Romero, en la última reunión del Govern del año.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, con la consellera de Economia, Alícia Romero, en la última reunión del Govern del año. / Jordi Bedmar / Govern

3
Es llegeix en minuts
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’any 2026 arrencarà amb els pressupostos que es van aprovar el 2023. Una vegada més, el Govern no ha aconseguit acordar nous comptes i ha hagut de recórrer a una pròrroga en l’última reunió abans de menjar-se el raïm, tot i que el president Salvador Illa manté intactes les expectatives de lligar el sí d’ERC i dels Comuns durant els pròxims tres mesos. De moment, però, els números continuen guardats en un calaix i la negociació amb els socis ni tan sols ha començat ni començarà fins que passin dues coses: la concreció del model de finançament singular per a Catalunya i la primera sanció per incomplir els límits als lloguers.

Aquestes són les dues condicions sine qua non que han posat republicans, d’una banda, i Comuns de l’altra per asseure’s a la taula a dialogar sobre a què es destinen els recursos de l’any que ve. Quant al primer assumpte, el del finançament, el Govern defensa que ja està encarrilat l’acord amb el Govern de Pedro Sánchez i la previsió és que es revelin els detalls del model aquest mes de gener. De fet, això hauria d’haver passat abans d’acabar el 2025, però les eleccions a Extremadura va forçar un canvi de calendari per part de la Moncloa.

Més verd està el segon dels temes, el de les multes per incomplir la llei d’habitatge. Fins ara, la resposta que ha donat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, és que, malgrat existir 30 expedients oberts, es necessiten les «màximes garanties» perquè les sancions que s’imposin tinguin èxit. A més, si es desencalla aquest requisit previ per obrir negociacions, els Comuns condicionaran el seu suport a la limitació de la compra especulativa de vivenda que està estudiant en aquests moments amb l’Executiu. «El Govern està fent tot el que es va comprometre a fer. En aquesta matèria, no ens tremolaran les cames», ha etzibat Illa.

«Ha sigut un bon any. S’està generant prosperitat a Catalunya, ha sigut un bon any econòmic», ha assegurat Illa, i quant a la vivenda, ha remarcat que s’ha reduït un 1,9% el preu dels lloguers, a Barcelona del 4,9%: «Alguns diuen que la llei de vivenda no serveix, però sí que serveix, funciona», ha sentenciat.

La intenció del Govern quan va arrencar el curs polític era anar a una aprovació ràpida de pressupostos. De fet, va aprovar el sostre de despesa de més de 40.000 milions d’euros el 2 de setembre amb la vista posada, segons va verbalitzar, de començar l’1 de gener del 2026 estrenant nous comptes. No obstant, ERC i Comuns han posat fre a aquesta aspiració d’Illa, a qui els agents econòmics i socials reclamen la necessitat de poder comptar amb aquest instrument que obriria la porta a noves inversions.

Notícies relacionades

Tot i que a la Generalitat es mostren optimistes i estan convençuts de poder arribar a bon port, ja hi ha veus que anticipen l’argumentari per si aquesta pretensió es torça. Fonts governamentals minimitzen la possibilitat que es produeixi una eventual pròrroga que s’allargui durant tot el 2026, amb l’argument que els ingressos creixeran i això permetrà disposar d’un marge més gran mitjançant un suplement de crèdit, el pla B pel qual ja han hagut de transitar aquest any.

Illa ha defensat que l’acció de Govern es desenvolupa «amb canvis molt profunds», i ha exposat com veu el context mundial, amb la tornada de Trump a la Casa Blanca, la pèrdua de dos referents humanistes el papa Francesc i Pepe Mujica, la guerra a Gaza i a Ucraïna i l’auge dels extremismes «que posa Europa en un dilema existencial», juntament amb les conseqüències «palpables» del canvi climàtic.