Vuit de cada deu universitaris no han rebut formació en comunicació oral, competència laboral bàsica

Mandat de llei

La llei educativa (LOMLOE) insta els alumnes que, una vegada acabin l’educació bàsica, s’expressin de forma oral amb coherència, correcció i adequació als diferents contextos socials. També han de participar en interaccions comunicatives amb actitud cooperativa i respectuosa per intercanviar informació, crear coneixement i transmetre opinions. Malgrat aquest mandat, el 77% dels alumnes universitaris reconeixen que no han rebut formació en comunicació oral ni a l’escola ni a l’institut ni a la facultat. Els problemes d’aquest buit són palmaris: el 75% afirma que s’ha quedat en blanc al dirigir-se a una audiència, el 20% va patir afonia i més de la meitat va patir situacions vergonyoses, segons una recent investigació de l’Observatori Social de la Fundació La Caixa. La barrera més gran és la por escènica i totes les reaccions fisiològiques que comporta: veu tremolosa, palpitacions, sudoració excessiva, boca seca...

El dictamen dels experts és unànime: fa falta reforçar a les aules una competència oblidada i fonamental. «Canviar el sistema educatiu és una necessitat urgent. La comunicació oral es treballa a l’escola, però cal dedicar-li molt més espai. No n’hi ha prou amb fer exposicions orals puntuals a primària i secundària. El 95% dels professors reconeixen la importància d’aquesta habilitat, però ells també necessiten rebre formació específica per poder traslladar-la als seus alumnes», explica Emma Rodero, catedràtica de Psicologia dels Mitjans i Neurocomunicació del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Investigadora principal de l’estudi ‘La formació en comunicació oral continua sent una assignatura pendent entre els estudiants universitaris’, de l’Observatori Social de la Fundació La Caixa, Rodero aposta per imitar el model anglosaxó per integrar en els currículums la competència oral. «No es tracta només de parlar sinó de fer-ho en públic, argumentar, pronunciar bé i tenir un to de veu positiu», conclou.

Els alumnes volen formació

«Ser capaç de realitzar una presentació oral eficaç és clau per al rendiment acadèmic i laboral. També per a la participació en una societat democràtica», analitza Rodero, que va basar la seva investigació en una enquesta a 2.400 estudiants de grau de diverses àrees de coneixement, des de Ciències Socials fins a Art i Humanitats, Salut i Enginyeria. Tots residents a Espanya i amb edats compreses entre els 18 i els 24 anys (una mica més de la meitat eren dones). El 93% dels enquestats opinen que haurien de rebre més formació en comunicació oral en les diferents etapes educatives. Els estudiants que sí que van al·legar haver rebut formació van admetre que el nombre total d’hores va ser realment baix: una mitjana de sis. Malgrat les seves llacunes, l’alumnat enquestat en la investigació de la catedràtica Rodero considera que tenen un nivell mitjà-alt (4,8 sobre 7) de competència en comunicacional oral.

La professora i investigadora de la UPF afegeix que la comunicació oral és una disciplina que inclou tant nocions de psicologia per aprendre a gestionar l’ansietat d’enfrontar-se en directe a un interlocutor i també tècniques de comunicació per saber treballar la veu, estructurar un discurs i escoltar activament.

Lliga de debat, minor i microcredencials

Conscients de la importància que tenen les ‘soft skills’ a l’hora de capbussar-se al mercat laboral, hi ha institucions que promouen la comunicació oral: Vives, la xarxa que agrupa campus catalans, valencians i balears, ha posat en marxa la Lliga universitària de debat. La UPF ofereix la possibilitat als seus alumnes d’afegir un mínim a Oratoria (una especialització de 18 crèdits) una vegada que es graduïn. La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) disposa de microcrediencials específiques que duren de sis a vuit setmanes. Abans d’arribar a l’educació superior, algunes escoles han integrat les exposicions orals com a part del temari i d’altres, a secundària, fan un pas més enllà implantant els debats on, per sorteig, a cada grup li toca defensar o criticar un tema.

¿Quan s’ha de començar a impartir la comunicació oral? «Mai és tard per aprendre, però com més aviat millor», respon Ferran Lalueza, professor dels estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació i membre del UOC Skills Lab. Admirador de com els EUA i l’Amèrica Llatina incorporen les competències comunicatives a primària i secundària, Lalueza aposta per estendre les presentacions a les escoles. «És una cosa que no es pot delegar en la intel·ligència artificial. L’objectiu és perdre el pànic escènic», remarca. Aquests treballs han d’anar acompanyats d’un torn de preguntes per saber respondre i reaccionar davant els dubtes dels companys. Un tercer pas serien els debats, on cal escoltar activament i rebatre. «Fins i tot arribar a consensos, que és el gran èxit», destaca el professor universitari, que assegura que aquestes iniciatives no suposen una càrrega acadèmica extra ja que resulta molt fàcil integrar-les en el dia a dia escolar. «És una manera diferent i eficaç d’aprendre continguts», conclou.

Falta de confiança

Notícies relacionades

La universitat envelleix: més de la meitat de professors es jubilaran en els pròxims 20 anys

El cas de l’Oriol, un adolescent que pateix una malaltia rara que podria revertir-se a partir del 2026

L’estudi ‘Competencia oral i ansietat: entrenament i eficàcia en estudiants universitaris’, elaborat el 2022 per professors de les universitats de Sevilla i Còrdova, deixa clar que un adequat acompliment de les competències orals està relacionat amb un millor rendiment acadèmic de l’alumnat universitari, així com amb una comunicació més efectiva a l’hora de treballar en equip, una altra ‘habilitat blanda’ altament valorada pels departaments de recursos humans.

Els docents andalusos recorden que un mal acompliment en les esmentades competències orals es relaciona amb «conductes inadequades» durant la transmissió de la informació com poden ser una pitjor fluïdesa, espetecs amb la llengua, pitjor entonació, pauses inadequades, pitjor organització i claredat i bloquejos, que tenen un «efecte a nivell psicològic en els alumnes com poden ser la falta de confiança en si mateixos durant el discurs».