La UB porta el cas Flecha a la Fiscalia per coerció sexual

En una decisió sense precedents als campus de tot Espanya, la Universitat de Barcelona (UB) ha decidit no solament desterrar el catedràtic i investigador Ramón Flecha i el grup CREA sinó portar davant la fiscalia les conductes de coerció sexual, coerció psicològica i maltractament que presumptament va cometre durant dècades. És el primer pas perquè la justícia dirimeixi si hi ha base sòlida per denunciar davant el jutjat el professor com a suposat responsable del que pot ser el cas més greu d’abús de poder i abús sexual en una universitat.

La UB es personarà com a acusació particular si s’obre un procediment penal. Així ho va anunciar ahir la Universitat en un comunicat en què remarca que tots els indicis apunten que CREA va actuar com "un grup coercitiu d’alt control". La fiscalia ja estudia l’expedient judicial, que inclou una valoració psicològica de les víctimes.

Davant la gravetat dels fets relatats per les víctimes, la UB també va acordar incoar dos expedients disciplinaris per suspendre de feina (no de sou) dues investigadores de la Universitat i de CREA, que oficialment ja no està adscrit al campus des del 2020, com a mesura cautelar.

El comunicat facilitat pel campus no inclou cap nom, però tot apunta que una d’aquestes professores expedientades podria ser Marta Soler, actual directora de CREA i cap del departament de Sociologia de la UB. A més de Flecha, ja apartat, i aquestes dues docents, la UB ha anunciat que retirarà la condició de catedràtica honorària a una quarta persona vinculada a aquest grup. La UB adoptarà mesures cautelars per evitar que aquells mèrits acadèmics professionals vinculats amb CREA es tinguin en compte en els processos de selecció dels professors. Finalment, el rectorat ha "activat mesures d’acompanyament psicològic" de les víctimes.

No és la primera vegada que el cas CREA arriba a la fiscalia. Ja va passar el 2004 i el 2016, quan es van produir les primeres denúncies internes del grup de recerca. En tots dos casos, la fiscalia el va acabar arxivant. Aquesta vegada, però, tot sembla indicar que la justícia continuarà endavant.

El grup de recerca CREA va publicar a les xarxes un missatge en anglès i en castellà titulat "bona notícia" i en què qualifica els fets d’"acusacions anònimes". Segons la seva opinió, recórrer a la justícia és una bona notícia perquè així les professores afins a Flecha –que no han testificat davant la comissió de recerca interna de la UB– podran aportar documentació per "certificar la falsedat de les declaracions".

"Aquesta estratègia també la coneixem bé. Sempre fa el mateix: de les derrotes obliga a tenir un discurs triomfalista", assegura a aquest diari una de les exinvestigadores de CREA. De moment, les denunciants esperen que la fiscalia faci la seva feina i decideixi continuar endavant –o no– amb el cas. Les víctimes volen arribar fins al final i el més probable és que siguin presents en el futur judici, segons expliquen fonts del seu entorn.

16 denunciants

Com va anunciar el rector, Joan Guàrdia, durant el claustre, el màxim òrgan de govern de la UB va emetre una resolució després d’estudiar l’informe preliminar elaborat per una comissió de recerca. Els seus tres membres van començar el treball la primera setmana de setembre, una vegada que els mitjans de comunicació van publicar que 14 dones acusaven Flecha de presumpta coerció sexual, abús de poder i control emocional en el grup de recerca CREA. Després, s’hi van afegir dues dones més. L’informe preliminar de la comissió (davant la qual han declarat 11 universitàries i falten les 5 restants) va arribar en mans del rector el 19 de desembre.

El protocol dicta que la resolució es prengui una vegada acabat completament el treball dels investigadors. En aquest cas, però, van ser els mateixos membres de la comissió els que van traslladar al rector, al novembre, la necessitat que el dictamen del rectorat arribés abans del que estava previst. Segons van explicar, el dibuix dels fets i la reiteració dels testimonis han sigut tan clars que no calia concloure totalment les indagacions per elaborar un primer informe.

Notícies relacionades

De l’elit acadèmica a l’ostracisme

Catalunya recupera menys del 3% de la despesa i guanya 28 vegades menys que Madrid

La comissió, en tot cas, continuarà preguntant sobre qüestions acadèmiques i ètiques fins a liquidar tot el seu examen. El comunicat de la UB deixa clar que les denunciants han revelat a la comissió d’experts uns fets molt greus que podrien ser constitutius de coerció sexual i psicològica, maltractament, explotació personal i professional, així com conductes vexatòries i intimidatòries, que podrien encaixar, en "la possible existència d’un grup coercitiu d’alt control".

Fonts pròximes a les víctimes han manifestat satisfacció per les mesures preses ara pel rectorat de la UB. Troben a faltar, però, autocrítica i asseguren que "la UB és corresponsable perquè podien haver aturat Flecha i CREA fa més de 20 anys".