Anar al contingut

PETIT DICCIONARI

Guia d'éssers sobrenaturals de la cultura basconavarresa i la religió vudú

Les dues tradicions màgiques són presents a la nova novel·la de Dolores Redondo, 'La cara norte del corazón'

Anna Abella

Guia d'éssers sobrenaturals de la cultura basconavarresa i la religió vudú

Dolores Redondo fusiona de forma natural a ‘La cara norte del corazón’ els mites basconavarresos que ha imbricat en la trama de la trilogia de Baztán amb els de la cultura cajun i les creences de la religió vudú de Nova Orleans. Vet aquí una petita introducció a aquest univers màgic i inquietant on tot ésser té un paper: 

EN LA CULTURA CAJUN I EL VUDÚ: 

Bazagrá: paraula que s’utilitza per invocar una maledicció que pren el nom d’un dimoni del vudú. 

Lloes: esperits que fan de mitjancers en el vudú entre els humans i el déu. Impliquen mort, caos, luxúria i vici. 

Barón Samedi: un dels 'lloes’. Esperit malèfic que representa la mort i apareix com un esquelet de conques enfonsades amb barret de copa i un cigar a la boca (recordaran haver-ho vist a Halloween i Carnaval). 

Filolets: Focs fatus, llums blaus dels pantans de Louisiana que es creu que són els esperits dels morts. 

Lutins: esperits entremaliats, normalment de nens morts sense batejar, que actuen com follets i que només els menors de dos anys poden veure. Els agrada trenar el cabell dels humans adormits.

Rougarou: espècie d’home llop que habita als pantans. 

Traiteur: curandero o bruixot cajun de màgia blanca que pot curar amb l’oració i la imposició de mans. 

EN LA MITOLOGIA BASCONAVARRA:

Basajaun: el senyor del bosc, versió local del Ieti normalment bondadós i protector de l’equilibri entre els humans i la naturalesa. Inspira el títol de la primera entrega de la trilogia, ‘El guardià invisible’, i sempre és present.

Gauekos: esperits de la nit, criatures fosques i malignes que vaguen sense llar buscant una escletxa de foscor en les ànimes per quedar-s’hi a viure. 

Belagiles: les bruixes. 

Mari: capritxosa i poderosa deessa de la naturalesa i la fecunditat. 

Flor del card: talismà que es col·loca a les portes de les cases (Redondo en tenia un, confessa) que a l’evocar el sol protegeix de les criatures de la nit i de les bruixes i els seus encanteris. 

Itxururia: corredor de les ànimes, situat entre la teulada de les cases i la línia que marca l’aigua fins al terra, on s’enterrava els nadons morts sense batejar (els seus fantasmes es diuen 'mairus', similars als 'lutins', i protegeixen la llar; els seus ossos són cobejats per a pràctiques de bruixeria) i que l’Església catòlica impedia enterrar al cementiri.

Tarttalo: ciclop caníbal que descobreix Redondo a 'El llegat dels ossos’. Ésser bestial que marca el lloc on viu amb ossos de les seves víctimes.

Inguma: ésser terrorífic que s’emporta el cos i l’ànima dels nadons i els mata als seus bressols. Apareix a 'Ofrena a la tempesta'.