Els 4 Gats i tot el que ha canviat (a millor)

No els va anar bé malgrat que va ser lloc de trobades d’artistes i intel·lectuals de l’època i entre la seva clientela figuraven genis de la talla de Picasso, que va exposar en públic per primera vegada allà, a més de pintar la portada d’una carta i d’un plat del dia. Però va deixar empremta. Aquell espai als baixos de la Casa Martí, edifici modernista de Josep Puig i Cadafalch de 1896, es va convertir després en seu del Cercle Artístic de Sant Lluc i en un magatzem tèxtil, fins que el 1978 va reprendre la seva activitat com a restaurant. Després dels Jocs Olímpics es va anar entregant cada vegada més al turisme, de manera que en els últims anys mai van ser quatre gats els que el visitaven.

Però avui, 128 anys després, es pot dir que Els 4 Gats ha canviat més del que es pot imaginar, perquè a primera vista ningú hi repari. I ja no respecte a l’època original (es manté com llavors, amb quadres i decoració que et porten a aquells temps), sinó respecte als mesos previs a la pandèmia.

Nous amfitrions

A l’entrada hi continua havent la zona de cerveseria i aquests quadres de Rusiñol, i a la sala segueixen l’entresolat i el piano que amenitza les nits de dijous a dissabtes i els migdies de diumenge. Així que cal asseure’s a la taula per descobrir que ha canviat el que no es veu. Sobretot si és en companyia de Sílvia i Lluís Ferré, que juntament amb els seus altres dos germans, Ivan i Òscar, porten el negoci del Gòtic que van heretar del seu pare, Josep Maria, que l’havia adquirit en els 80.

Ells exerceixen d’orgullosos i il·lusionats amfitrions en aquesta nova etapa en què han decidit sacsejar-se el jou del turisme i apostar per fer un salt qualitatiu en l’aspecte gastronòmic.

I és allà, a la taula, on se certifica la transformació del nou-vell Els 4 Gats, amb una carta més catalana i elaborada que mai després del fitxatge del xef Vicenç González. I on ja no es veuen aquelles hordes de guiris ocupant el local en el qual només segueixen tres dels gairebé 40 treballadors que hi havia abans de l’arribada de la covid.

"La pandèmia va posar tothom al seu lloc", reflexiona el Lluís. "I nosaltres, durant l’any que vam estar tancats, ens vam preguntar cap on volíem anar", afegeix la Sílvia a continuació. I van tenir molt clar que el camí no era el que havien transitat fins aleshores perquè sentien que el restaurant s’havia "desvirtuat".

"Nosaltres volem representar la cuina catalana en un museu del modernisme com és aquest, més que ser un lloc turístic on menjar. Perquè diuen de manera despectiva que som turístics i ens volem rebel·lar contra això. Que vinguin i ho provin". L’empresari es refereix a l’escenari i també al menjar.

"Barcelona havia perdut Els 4 Gats i Els 4 Gats havia perdut Barcelona", afirma Lluís Ferrer. Però ha tornat, i de quina manera, perquè González ha aparegut com el xef en el lloc i el moment oportuns. "Coneix bé la cuina catalana i mediterrània, i sap treballar els plats de proximitat". Venia de La Dama, on havia estat vuit anys, i anteriorment havia passat pels fogons de Via Veneto, Brasserie Flo i Finisterre.

L’aposta del xup-xup

"Apostem pel xup-xup, amb caldos que s’elaboren durant 48 hores, i ja no fem brasa. Ens agrada proposar plats que s’estan perdent", comenta el xef. El resultat és una carta atapeïda de clàssics del receptari tradicional elaborats amb producte top i molt ben executats, amb unes presentacions sòbries i elegants. Això ha fet elevar el tiquet mitjà d’uns 40 euros a uns 60.

Són molts els plats que broda González: l’amanida de figues amb formatge roquefort i ceba de Figueres, les mongetes seques amb pedrers de xai i tòfona, els rossinyols amb cocotxa de bacallà i el seu pil-pil, el morro de bacallà amb salsa verda, la cua de rap a l’all cremat, el pollastre amb escamarlans, el suquet de peix, la costella de porc lacada a baixa temperatura, els peus de porc desossats amb gamba vermella i rossinyols que tan tímidament oferien als clients com a suggeriment i que ha acabat triomfant de tal manera que s’ha quedat definitivament a la nova carta...

Notícies relacionades

Els Pecos, la venjança d’un fenomen fan menyspreat

El somni americà mutilat

Per beure, un celler on manen els vins catalans i on no poden faltar els de Ferré i Catasús, l’amo dels quals és Lluís Ferré. Tot queda a casa.

Hi continua havent guiris a Els 4 Gats, però els Ferré somriuen ben satisfets: "Són benvinguts, però ara podem dir que estem defensant la gastronomia del país que visiten".