Lucrecia i els Lunnis presenten el seu nou espectacle al teatre Condal

N’hi ha prou amb esmentar una paraula, Lunnis, perquè als petits se’ls il·lumini la cara. Aquests estranys personatges (¡i mira que són lletjos!) han aconseguit convertir-se gràcies a la televisió en molt familiars per a ells i uns bons amics. Ara inicien la seva gira al teatre Condal, on podran veure’ls en carn (i espuma) acompanyats per la seva mare, la cantant cubana Lucrecia, en un espectacle titulat Lunnis de leyenda. Superstars, que suposa el debut en la direcció d’espectacles infantils del popular Mag Lari. Seran al teatre del Paral·lel fins aquest diumenge, però també es passejaran per l’Atrium Viladecans (26 d’octubre), l’Auditori de Granollers (7 de desembre) i l’Auditori de Sant Cugat del Vallès (14 de desembre).

  

 

Quan entrem al teatre veiem una pantalla envoltada de llums amb un cartell amb el logotip del muntatge on es projecten les entremaliadures de dos conills que estan tocant esbojarradament els comandaments d’un control de televisió. Després de la breu intervenció d’un noi que escombra el terra i porta un cinturó amb bombetes parpellejants, comença l’espectacle amb l’aparició de Lucrecia amb un elegant vestit blau i les seves inseparables trenes de colors i quatre llunàtics: Lupita, Lublú, Lucho i Lulila.

Un assaig amb les cançons de la tele

Amb l’inici ja es posen els nens a la butxaca fent-los ballar al ritme de Mi gente i la seva enganxosa tornada: «¡Que aixequi la mà el que es vulgui salvar!».  És el pròleg, després del qual ens expliquen que serem testimonis dels seus assajos, i al grup s’hi uneix Chispas, el jove que hem vist abans que és un inventor una mica gamberro que coordina els efectes. Però també els jugarà males passades als cinc components del grup fent que s’aturin màgicament per canviar-los de lloc i provocar divertides confusions.

A la pantalla es projecta l’arbre de les llegendes, en el qual aniran apareixent noves estrelles amb cada cançó. Els temes que s’interpreten en aquesta primera part formen part del programa televisiu i tots fan referència a personatges històrics reals o ficticis: el guerrer Aníbal; la creadora del Diccionario del uso del español, María Moliner; el Quixot; l’escriptora María Goyri (amb aires hip-hopers); l’heroi mitològic Hèrcules (amb l’ajuda de dos petits voluntaris); Concepción Arenal (la primera dona que va estudiar a la universitat), o el compositor Isaac Albéniz.

  

 

Els Lunnis, a la platea

En cada un d’aquests números intenten transmetre missatges positius sobre la unió, la lluita pels ideals o la creativitat, i els animen a ser superestrelles mentre executen simpàtiques coreografies, que són seguides amb atenció per la infantil platea, mentre es projecten dibuixos animats sobre cada una de les històries. Cal advertir que la música és pregravada i la cantant fa playback en la gran majoria d’aquests temes. Una llàstima no poder disfrutar al màxim del seu talent. El moment àlgid és la interpretació de Besos de chocolate, en la qual els ninots salten a la platea i caminen pel passadís saludant els nens, que poden tenir el privilegi de tocar-los.

  

 

Després d’un breu descans, la funció es reprèn. A la pantalla els dos conills amenitzen l’espera parodiant les cinc notes d’Encontres a la tercera fase. La segona part consisteix en un concert. Per això han canviat el vestuari. Lucrecia duu ara un vestit verd blavós amb detalls negres i els Lunnis van de rockers amb guitarres i tot arrencant-se amb el We will rock you, de Queen, que torna a fer aixecar la platea.

Els nens a l’escenari

Seguiran amb altres èxits de tots els temps, com Lo malo, amb Lupita i en to cubà; la més antiga Yo quiero bailar, de Sonia i Selena, amb especial protagonisme de Lulila, o Despacito, amb la intervenció de Lublú. Ara sí, Lucrecia canta en directe en aquesta segona part i es nota, vaja si es nota la diferència. Amb elHappy de Pharrell Williams  conviden els petits a pujar a l’escenari i a ballar amb ells, a la qual cosa s’apunten tots mentre els pares immortalitzen el moment amb els mòbils. L’espectacle acaba amb el clàssic Los Lunnis nos vamos a la cama. Ja veurem si és veritat, perquè després de tants salts tenen l’adrenalina al màxim i els costarà agafar el son després d’una tarda amb tantes emocions. El que no es pot negar és que els nostres nens s’han sentit, per unes hores, superstars. 

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades