Anar al contingut

PERFIL

B.B. King, en 5 vídeos

Més de 50 discos amb la seva inseparable 'Lucille' jalonen la carrera de B. B. King, plena de premis i col·laboracions estel·lars amb artistes com U2, Eric Clapton i Raimundo Amador

B. B. King toca ’The thrill is gone’ (1970), en un concert a Motreux, el 1993. / YOUTUBE / EAGLEROCK

La veu de B.B. King i el so de la seva inseparable guitarra ’Lucille van baixar de l’escenari per última vegada el 2015, però el seu inoblidable llegat de cançons deixa clar per què l’artista serà recordat per sempre com el rei del blues.

Considerat un dels artistes més influents de tots els temps, King, mort el 14 de maig del 2015 als 89 anys, va guanyar 16 premis Grammy i va deixar més de 50 discos en gairebé 60 anys de carrera i temes que van marcar època com ’Three O’Clock Blues’, ’The Thrill is Gone’ i ’When Love Comes to Town’, la seva cèlebre col·laboració amb els irlandesos U2.

L’èxit d’U2 ’When love comes to town’ amb la col·laboració estel·lar de B.B. King (1988). / YOUTUBE / MOFOU2LOVAKIA

Entre els clàssics d’un dels guitarristes més grans de la història figuren també ’Payin The Cost To Be The Boss’, ’How Blue Can You Get’, ’Everyday I Have The Blues’ i ’Why I Sing The Blues’, indispensables en els seus concerts, i joies dels seus començaments com ’You Don’t Know Me’, ’Please Love Me’ o ’You Upset Me Baby’.

Mai va deixar de cantar i portar el blues per bandera. Sempre se’l podia trobar a la carretera, a prop del seu públic, excepte quan la salut li jugava alguna mala passada, gairebé sempre relacionada amb la diabetis de tipus 2 que patia des de fa més de 20 anys.

Nascut en una plantació

Riley B. King va néixer el 16 de setembre del 1925 en una plantació d’Itta Bena (Mississipí). Allà va començar a tocar, per les cantonades d’aquells deprimits carrers i a les localitats limítrofes, fins que el 1947 va fer autoestop en direcció a Memphis per llaurar-se una carrera musical.

Memphis, una comunitat musical que reunia tots els estils de la música afroamericana, era la meca cap a la qual tots els músics del sud decidien peregrinar i King va trobar l’ajuda del seu cosí Bukka White, un dels mestres del blues en aquell període.

La seva actuació en el programa de ràdio de Sonny Boy Williamson va cridar l’atenció dels especialistes i aviat va tancar una sèrie d’actuacions al local Sixteenth Avenue Grill i a l’estació WDIA, on es va donar a conèixer sota el nom Beale Street Blues Boy.

’Do’t answer the door’ (1966), un dels primers èxits de B.B. King. / YOUTUBE / BILLYARLOFF

Nom definitiu

Posteriorment, va decidir escurçar-lo a Blues Boy King i, finalment, es va quedar amb el definitiu B.B. King.

A mitjans de la dècada del 1950 va tenir lloc un esdeveniment que marcaria per sempre la carrera de l’artista.

King actuava en un local de Twist (Arkansas) quan uns espectadors es van involucrar en una baralla que va acabar calant foc al local. L’artista es va afanyar a sortir de la sala, però es va adonar que es va oblidar a dins la seva estimada guitarra Gibson acústica de 30 dòlars i no va dubtar a desafiar les flames i recuperar-la.

Després va saber que la discussió s’havia produït per una dona anomenada Lucille i va decidir batejar així totes les guitarres que el van acompanyar durant la resta de la seva carrera.

L’èxit de ’Three O’Clock Blues’ va fer que emprengués les seves primeres gires pels EUA, que establirien les bases del músic de blues més rellevant de les últimes dècades i, especialment, les d’aquest so tan característic i identificable que aconseguia al tocar les cordes de la seva Gibson.

Amb reminiscències de Blind Lemon Jefferson i T-Bone Walker entre d’altres, el ’vibrato’, la precisió de la pua, la seva subtilesa i el maneig dels silencis van convertir el so King en un component fonamental del vocabulari musical del qual van beure figures com Eric Clapton, George Harrison o Jeff Beck i que el van portar a ser membre del Saló de la Fama del Rock And Roll el 1987.

B.B. King interpreta amb Eric Clapton el seu èxit de 1964 ’Rock me baby’. / YOUTUBE / BILL ARTHUR

Aquests ingredients li van permetre navegar entre el blues, el swing i el pop més comercial amb sorprenent facilitat. “Quan canto, estic tocant en el meu cap; quan deixo de cantar oralment, en realitat ho continuo fent a través de ’Lucille’”, explicava King, que va exercir de teloner per als Rolling Stones el 1969 i també per a Ike i Tina Turner.

A mitjans dels 90 també va col·laborar amb el guitarrista sevillà Raimundo Amador.

Una de les col·laboracions més sonades del rei del blues, B.B. King, amb Raimundo Amador, als anys 90. / YOUTUBE / SELU MARTÍN M.

El seu llegat musical també va tenir continuïtat amb la inauguració de diversos clubs de música amb el seu propi segell, el B.B. King’s Blues Club de Beale Street, a Memphis, el primer a obrir el 1991.

King es va casar en dues ocasions. Primer amb Martha Lee Denton, entre el 1946 i el 1952, i després amb Sue Carol Hall, des del 1958 fins al 1966. Va tenir 14 fills i més de 50 nets.

Temes: Música