Un Jesucrist crucificat amb cinta adhesiva

Una de freda i una de calenta. Els Ballets Canadiens de Montréal dirigits per Ivan Cavallari van obrir aquest dissabte la nova temporada del Gran Teatre del Liceu amb un programa compost per dues peces ben diferents: una d’encuny modern, l’‘Stabat Mater’ de Pergolesi, creat pel jove ballarí i coreògraf romanès Edward Clug, i una altra de neoclàssica, la ‘7a Simfonia’ de Beethoven.

Amb l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu  sota la batuta d’una –cosa poc habitual– directora, Dina Gilbert, i les veus de la soprano Kimy McLaren i la mezzo Maude Brunet brollant des de la fossa, l’‘Stabat Mater’ desenvolupa una suggerent reflexió de gènere. Dividits en dos blocs, homes i dones representen el viacrucis personal de María en un entorn impersonal i minimalista. Aquesta Pietat es converteix aquí en una mare muda i difuminada. Anul·lada. L’escriptura coreogràfica, d’una gran plasticitat, contrasta amb la floritura de la música barroca i regala moments intensos, com per exemple quan Jesucrist s’embolica ell mateix amb cinta adhesiva a un bloc/creu i s’hi queda penjant. Un altre passatge mostra les dones en una desfilada de moda, mers cossos que s’ofereixen amb ulls inexpressius i, poc després, són l’aliment d’homes que defalleixen i cauen. ¿Arribarà la dona a desfer-se algun dia de la mirada masculina?

Notícies relacionades

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Rozalén: "Soc una tia alegre, però m’emprenya el que és injust"

Beethoven va arribar a la segona part en un esclat de lluminositat i ordre. Amb tota la solemnitat pròpia de les seves simfonies. La peça, firmada pel prolífic coreògraf alemany Uwe Scholz, les obres del qual integren el repertori de companyies per tot el món, va posar a prova la tècnica dels ballarins amb una coreografia coral, endimoniada de girs i salts sota un decorat geomètric de llums. Aquesta dificultat va posar en evidència la joventut del cos de ball delsGrands Ballets, fundats el 1957 i centrats tradicionalment en el repertori del segle XX.

La ‘7a Simfonia’ és el més neoclàssic que es podrà veure aquesta temporada al Liceu. Els altres dos únics espectacles de dansa programats són la ‘Giselle’ contemporània d’Akram Khan i el flamenc de María Pagés (‘De Scheherazade a yo, Carmen’).