'Malasaña 32': els meus terrors quotidians (i castissos)

Després de revolucionar el gènere de la ficció televisiva amb productes que inclouen des de ‘Las chicas del cable’ a ‘Fariña’, la productora Bambú, al capdavant de la qual hi ha Ramón Campos, va decidir que era el moment d’ampliar el seu espectre d’acció i, en plena febre per les plataformes digitals, apostar pel cine. Així, van començar a desenvolupar una pel·lícula que furgués en les pors més primàries a través del terror sobrenatural, però des d’una perspectiva molt quotidiana, essencialment arrelada a l’imaginari espanyol i que tingués una base real.

Així va néixer ‘Malasaña 32’, una pel·lícula ambientada al Madrid de 1976 i protagonitzada per una família que es trasllada del poble a la ciutat a la recerca d’un futur millor i amb el cap ple de somnis i llibertat.

El projecte, que compta amb la producció de WarnerBros. España i d’Atresmedia i s’estrenarà al gener, va ser dipositat en mans d’un nou talent com és el català Albert Pintó, que acabava de sorprendre amb la comèdia negra ‘Matar a Dios’ (codirigida amb Caye Casas) i que va tenir una total llibertat per dur el guió al seu terreny i impregnar-lo de la seva personalitat.

«M’interessava molt explorar l’element humà i també utilitzar elements representatius de l’època, com els patis interiors, els portaveus, joguines infantils com ara baldufes o bales, per convertir-los en elements generadors d’horror», explica el cineasta.

Notícies relacionades

Així serà el nou Liceu Mar: 210 funcions anuals, restaurant amb vistes i 47 milions de pressupost

Núria Marín: "Per ser bona reina es necessita alguna cosa més que saber què és babord i estribord"

El director ha apostat per un repartiment «que no estigués format per les cares de sempre». Hi trobem Begoña Vargas, Iván Marcos, Bea Segura o Sergio Castellanos. «I Javier Botet, que per primera vegada no fa de monstre», fa broma Pintó.

«He intentat fer una pel·lícula en què el terror procedeixi de la pausa, del suspens. Soc fan d’aquestes pel·lícules en les quals el terror et cala als ossos, no et deixa respirar. A més, volia que la por fos diürna. Quan hi ha llum penses que estàs segur a casa teva, mentre estens la roba, per exemple, i no sempre és així». La pel·lícula s’ha rodat al barri de Malasaña (antic barri Maravillas), però que ningú hi busqui el número 32, perquè no existeix.