'Sordo': maquis en clau de western

Alfonso Cortés-Cavanillas era un apassionat del còmic quan fa deu anys va descobrir ‘Sordo’,la novel·la gràfica de David Muñoz (guionista d’‘El espinazo del diablo’) i Rayco Pulido (Premi Nacional del Còmic per ‘Lamia’) ambientada al nord d’Espanya el 1942 i protagonitzada per Anselmo, un jove milicià republicà que, durant l’operació de sabotatge d’un pont, perd la capacitat d’oir després d’una aparatosa explosió.

Des del primer moment es va adonar que a través d’aquesta història podia unir dues de les seves grans passions, el còmic i el western, adaptant les dues coses a la història d’Espanya i transformant els indis i els texans, en maquis i feixistes.

Així va néixer ‘Sordo’, una pel·lícula ambiciosa com a producció i també una rara avis dins del panorama del cine espanyol que no sol abordar esdeveniments històrics des d’una perspectiva de gènere.

«Jo soc molt fan de John Ford, però també de Leone, d’Eastwood, Tarantino, Kasdan i Costner. Per això vaig intentar fer una primera part més pròxima al western clàssic, per continuar amb una segona meitat més Pekinpah. El western no només són les pel·lícules de texans, és una manera de narrar», explica el director Cortés-Cavanillasa EL PERIÓDICO.

A ‘Sordo’ trobem persecucions a cavall, magnífiques ‘set-pièces’ de tirotejos, escaramusses i un paisatge immens i salvatge (està rodat a la Vall de Campoo, a Cantàbria) que acaba convertint-se en una presó per als protagonistes. I és que la pel·lícula és també concebuda com una gimcana de supervivència. Anselmo (al qual dona vida Asier Etxeandia), haurà de fugir de tots i s’enfrontarà a la solitud, a l’aïllament i les inclemències i hostilitat de la intempèrie.

«Quan vaig començar a treballar el personatge, vaig somatitzar les seves circumstàncies, tenia por, febre. El que li passa a Anselmo és que està terroritzat. I així sobreviu, com un animal que té por. S’escapa de tots i no para d’equivocar-se perquè no sap molt bé el que fa», explica Etxeandia sobre el seu personatge. «Anselmo és un idealista, una persona que creu en la llibertat, però no està preparat per viure a la muntanya», continua Cortés-Cavanillas. «Per això juguem amb l’analogia del llop, perquè l’aïllament el va transformant i en el fons, tots dos es troben units».

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Un dels elements fonamentals de la pel·lícula era saber de quina forma es tractaria la sordesa d’Anselmo a nivell visual i sonor. El director tenia clar que la clau era introduir a l’espectador al cap del protagonista. «Vaig fer una prova amb una escena de ‘No es país para viejos’, en què Javier Bardem escanya un policia. Vaig treure el so al pla curt de Bardem, i vaig deixar el so en el pla general i el contrast era brutal. Vam provar el mateix a la pel·lícula i va funcionar».

Etxeandia reconeix que el so suposa una part fonamental del seu treball interpretatiu i que s’erigeix com un personatge més. «Em vaig comprar uns taps per viure amb ells. M’introdueix en una cambra aïllant. Però la clau per poder afrontar-lo va ser sentir la seva fragilitat al no poder comunicar-se, el seu dolor per haver de fugir i la seva por al ser perseguit».