Hemingway contra Faulkner

El 1947, William Faulkner va visitar la Universitat de Mississippi. Allà, els alumnes, potser intentant avortar els autoditirambes i les sofisteries de Gran Home de Lletres que el vell bevedor portava mitja tarda expel·lint, li van demanar (vull creure que entre rialles i cops de colze) que fes una llista dels MILLORS ESCRIPTORS DEL MÓN SENCER, i s’hi col·loqués ell mateix. Faulkner, que, com gairebé tots els modernistes (menys BS Johnson), era un fatu i tenia una idea exagerada de la seva pròpia importància, es va apuntar un humil segon lloc (del MÓN). Tot seguit, en un tomb d’angoixat diapasó que només s’entén per l’ensopiment del migdia, va fer pujar Ernest Hemingway al podi (#4), però només per defecar sobre ell: "No té coratge, mai s’ha posat en una situació vulnerable. Mai ha fet servir cap paraula que pogués obligar el lector a anar a buscar un diccionari".

Hemingway no se’n va assabentar perquè estava massa atrafegat corrent davant les senyores, pescant miures i fornicant amb tonyines (o una cosa per l’estil). A més, en aquells temps idíl·lics pre-Twitter les calúmnies viatjaven amb carro de bous. La pulla del pesat de New Albany li va assolir a 'Papa' quatre anys després, el 1951, quan estava immers en 'El vell i la mar'.

Després de sentir la xerrameca de l’enredaire de torn, Hemingway no va fer el que, per físic i posat, podria haver fet perfectament, que era anar a Hollywood a trepitjar-li el fetge cirròtic al difamador. El nostre home, qui portava mitja vida defensant-se de les acusacions dels crítics rancis de sempre, els que l’acusaven de tenir el llenguatge senzill i la barba espessa, es va limitar a contestar: "Pobre Faulkner. ¿De debò creu que les grans emocions sorgeixen de les grans paraules? ¿Creu que no conec les paraules altisonants? Les conec de sobres. Però hi ha paraules més velles i simples, i aquestes són les que utilitzo. ¿Has llegit el seu últim llibre? És tot escriptura de borratxo, és clar, però abans era bo. Abans del mam, o quan encara el tenia sota control".

Notícies relacionades

Pablo Neruda contra Vicente Huidobro contra Pablo de Rokha

Jean Paul Sartre contra Albert Camus

Au. Això devia fer mal. Faulkner no ignorava que, els últims anys, "era més conegut per ser un adúlter i un borratxo" (que deien a 'Bales sobre Broadway').

Com un mocós que escup als estruços de Sigean des de dins del Lexus, Faulkner va esperar que Hemingway la dinyés el 1961 per respondre. Quan es va assabentar que 'Papa' s’havia suïcidat, el molt rata només va dir: "No m’agraden els homes que agafen la via ràpida".