LLUITA LLIBRE (1)
Jean Paul Sartre contra Albert Camus
En què dos escriptors existencialistes francesos comencen a renyir per un assumpte de banyes però culpen un dictador genocida rus
![zentauroepp48412442 icult combo albert camus jean paul sartre190531164929 zentauroepp48412442 icult combo albert camus jean paul sartre190531164929](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/e6d3cccb-5017-44e7-97ff-cb270397b77d_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg)
zentauroepp48412442 icult combo albert camus jean paul sartre190531164929
Albert Camus era un ‘peus negres’ algerià, ben plantat i de ‘cool’ innat. Jean Paul Sartre, al contrari, era parisenc, burgès i lleig com el ‘teleñeco’ Gonzo després de ficar el cap dins un vesper. També era curt d’estatura i desprenia un perfum de guineu. Tots dos eren escriptors existencialistes. La societat va acudir a Camus i Sartre a la recerca de respostes, i ells van respondre amb llibres més ombrívols que una cara B de Sisters of Mercy. Camus diria que l’únic dilema filosòfic seriós era el suïcidi, i era l’optimista de la parella.
Els problemes van sorgir quan van començar a ressenyar-se l’un a l’altre. Camus va dir que ‘La Nàusea’ no era “una obra d’art”. Sartre, tenint-s’ho ben cregut, va comparar l’autor de ‘L’estrany’ amb Hemingway. A tall de resposta, l’antipàtic Camus el va qualificar d’“aquest escriptor d’avui dia”. El que va fer Sartre, arribat a aquest punt, va ser tirar-se un pet a la cara de Camus. En realitat m’ho he inventat, però hauria estat bé. No, Camus i Sartre només van airejar els seus draps immunds en públic, com a ‘frenemies’ a Twitter. Sartre: “Pot ser que vostè hagi sigut pobre. Però ja no ho és. Vostè és un burgès com Jeanson i com jo. [...] ¿I si el seu llibre només fos el testimoni de la seva incompetència filosòfica?”. I així tota l’estona, mentre el món sencer, mirant ara l’un, ara l’altre, com a l’Open d’Austràlia, deixava anar petits crits de “fote’t” i “aquí has rebut”.
Notícies relacionadesSota aquell combat filosòfic crepitava la ira del cornut. Hi va haver bufetades (existencialistes) per una dona: Wanda Kosakiewicz, una actriu debutant i germana d’una pupil·la de Madame Sartre (Simone de Beauvoir). Jean Paul, que les matava parlant (les dones perdien la voluntat després de rebre l’impacte de la seva halitosi miasmàtica), no va deixar d’assetjar la Wanda fins que ella va accedir a l’horitzontalitat (l’acte la va fastiguejar tant que l’endemà va dir que “odiava” Sartre). Va seguir un trio amorós Wanda-Simone-Jean Paul, tan inexplicable com desagradable de visualitzar, que va acabar quan la cara bogartiana de Camus va entrar per la porta.
Sartre i Camus, avergonyits per la picabaralla, van disfressar la seva gelosia de baralla política. Camus va condemnar els gulags a ‘L’home revoltat’ (1951) i va proclamar que escollia “la llibertat”. Sartre, que va exercir d’estalinista ‘hardcore’ fins que el primer tanc soviètic li va trepitjar un galindó a Budapest, li va retirar la paraula. Camus va morir el 1960. Sartre ho va fer el 1980, dues dècades més tard, durant les quals va plorar sovint pel final del ‘bromance’ amb Camus, de qui va dir “va ser el meu últim bon amic” i (sucumbint a l’apoplexia) “oh, com t’estimava”.
- Jocs Olímpics 2024 París oculta la foscor i exhibeix el seu decorat en els Jocs
- Handbol Les ‘Guerreres’ no compareixen i cauen amb estrèpit en el debut
- Tennis Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París
- Sèrie aclamada Com enamorar sense cursileries
- QUATRE HOSPITALITZATS Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats
- Operació contra el narcotràfic Els EUA detenen ‘el Mayo’ i un fill del ‘Chapo’, líders del càrtel de Sinaloa
- Eleccions decisives Els comicis a Veneçuela desencadenen l’expectació mundial
- En clau europea Cordó parcial als ultres
- Pròxim Orient Hamàs demana venjar un dels seus líders mort en una presó israeliana
- Les polítiques de la Unió Europea Brussel·les empeny a acabar amb l’addicció a les xarxes socials tòxiques