Pablo Neruda contra Vicente Huidobro contra Pablo de Rokha

Vicente Huidobro era ‘pijo’ i repel·lent. Pablo De Rokha tenia tres-cents quaranta germans i aspecte d’administrar gulags. Pablo Neruda era un faldiller que, malgrat la seva extenuant agenda genital, anava pel món amb rictus de tapir afligit. Els tres poetes, xilens i comunistes, compartien propensió a la gelosia d’ESO i la xarfarderia verdulaire.

Huidobro i De Rokha van començar amb un centrades i rematades de cap contra el xaval trist de la papada vincladissa, que els irritava per “romàntic i ensucrat”, i suposo que també pel galimaties que regia la seva existència. El seu corredor de Danzig particular va ser el plagi. El batejat amb conyeta Volodia Teitelboim, 'homie' d’Huidobro, va descobrir que a 'Veinte poemas de amor...' hi havia un calc descarat de Tagore. Es van succeir els articles de mofa i ultratge a Neruda, primer anònims ('El Justicier'), després firmats.

Huidobro va dir que la poesia de Neruda era “una poesía fácil, bobalicona, al alcance de cualquier plumífero”. 'The Rock' s’hi va afegir amb: “Neruda es el poeta de lo turbio y lo pegajoso y lo vago y lo agonizante del ser (...), el poeta de los fermentos y los estercoleros del espíritu y la literatura”.

Neruda, a qui aquests dos li feien la guitza lacrimògena, la va tornar amb “Aquí estoy”, una barreja d’amenaces apoplèctiques de borratxo amb vídeo dels germans Gallagher d’after: “Os mato / Os mato con espumas y sacrificios / Os meo / Envidiosos, ladrones / HIJOS DEL HIJO DE LA SUEGRA DE LA PUTA”. És impossible no llegir aquestes línies sense posar-se la mà a la cara i mirar per entre els dits, com fèiem de petits quan sortien pits per televisió.

Huidobro va contestar amb una carta en la qual parlava d’ell en tercera persona, igual que un futbolista alienat. 'The Rock', aprofitant el desconcert, va clavar la seva daga d’Iznogud en aquella incauta gepa amb 'Carta al poeta Vicente Huidobro': “casi me da lástima tu estilo incoherente (...) y ese tono francamente tonto de aristócrata que da consejos (...) con tus cacareos de espadachín en falencia, y tu dudosa hombría...”.

Notícies relacionades

De cap fàbrica de vinils a Espanya a tres

La generació de l’‘streaming’ ressuscita els discos de vinil

La sang desbordava el riu marxista, així que es va posar en marxa una mediació a l’estil dels Cascos Blaus. L’Associació Internacional d’Escriptors en defensa de la Cultura va intentar separar-los el maig del 1937, amb una carta (firmada per Tristan Tzara, poca conya) que els deia va-a-a, home, doneu-vos la mà.

No només no la van encaixar, sinó que van escopir a l’ull de l’altre, que diria Morrissey. De Rokha, després de trenta anys de verí i rancor, encara va llançar un últim (i inacabable) poema anti-Neruda: “¡Es tan abyecta tu actitud marrana! / y es tan de amoral tu ejecutoria... / ¡debiste ser hijo de puto y rana!”.