Anar al contingut

CRÒNICA

'Falaise', emocions al caire de l'abisme

La companyia francocatalana Baró d'Evel va enlluernar al Festival Grec amb l'estrena de la seva combinació de circ, dansa i teatre visual

Manuel Pérez i Muñoz

'Falaise', emocions al caire de l'abisme

FRANCOIS PASSERINI

La paleta d’emocions assolida en l’últim espectacle de la companyia Baró d’Evel és colpidora. Ens devora i ens escup, ens commou fins a deixar-nos en un estat primari de desconcert previ al salt. En aquest abisme se situa 'Falaise', abrupte, segona part del díptic que Camille Decourtye i Blaï Mateu van iniciar amb el seu duo 'Là'. Com si fos el seu negatiu, aquí el blanc se substitueix per un omnipresent negre, el d’una apocalíptica escenografia de Lluc Castells de grans proporcions que s’esquerda per vomitar personatges en precari equilibri físic i emocional. En contrast, la serena puresa blanca dels animals: coloms que baten les ales i un cavall que amb la seva presència i els seus moviments ens encadena a una agitació prehistòrica. 

Durant gairebé dues hores, vagarem entre virtuosos números que se succeeixen amb un ritme intel·ligent, de l’humor no tan absurd dels diàlegs a l’energia de les coreografies grupals, com quan els intèrprets es desplacen reptant com una inquietant massa compacta de cossos. Vuit artistes en escena en constant suma, amb un resolt Oriol Pla que dona la rèplica a Mateu en un dels moments més hilarants, o la parella que es desfà dels seus pesats vestits d’escaiola amb contorsions impossibles, un dels instants més bonics de l’espectacle.

Baró d’Evel escalen amb 'Falaise' un important cim del teatre visual de base circense, sense res a envejar a referents del gènere com James Thierrée. Entrades esgotades, però al setembre torna al Lliure.