Sónar 2019: Vince Staples, fosca diversió

Amic de les produccions recargolades i impossibles, el raper californià Vince Staples no va voler crear la il·lusió d’un directe, ni tampoc va portar un 'dj' per donar-li una remenada extra a les bases. Aquí el focus d’atenció era Staples: el seu ‘flow’ atlètic o la seva carismàtica mobilitat sobre l’escenari, el teló de fons del qual eren uns marcians visuals de televisors que emetien telecomèdies ('Seinfeld', 'The office' versió NBC, etcètera) i concursos clàssics amb Staples integrat a l’acció.

Notícies relacionades

L’Editorial de Cristina Villanueva: Prou al silenci, la vaga en contra de l’assetjament escolar

Luis Tosar i Rigoberta Bandini presentaran la gala dels Goya: «Hi haurà molt català, gallec, eusquera i castellà»

La visió era divertida però també torbadora, una mica com la classe de tema que Staples fa més sovint: una reflexió crua sobre la vida (i, sobretot, la mort) a Los Angeles emmascarada amb una producció gomosa, saltironant i intensa. La primera al front: la irònicament titulada 'FUN!', seguida del tour de force de 'Run the bands' i, poc després, al·lusions a l’electrònic i insuperable 'Big fish theory' del 2017 com 'Big fish' o '745'.

Durant una hora curtíssima, va reunir un repertori sense farcits ni moments baixos, només alts seguits d’alts: la tecnoide 'BagBak', la strip-clubber 'Big fish', una recargolada 'Yeah right' en la qual ens va tocar fer cors o, com a colofó, la favorita dels fans 'Norf norf', l’afany minimalista de la qual arriba fins a l’aparent samplejat de Steve Reich.