Sónar 2019: Vince Staples, fosca diversió

Amic de les produccions recargolades i impossibles, el raper californià Vince Staples no va voler crear la il·lusió d’un directe, ni tampoc va portar un 'dj' per donar-li una remenada extra a les bases. Aquí el focus d’atenció era Staples: el seu ‘flow’ atlètic o la seva carismàtica mobilitat sobre l’escenari, el teló de fons del qual eren uns marcians visuals de televisors que emetien telecomèdies ('Seinfeld', 'The office' versió NBC, etcètera) i concursos clàssics amb Staples integrat a l’acció.

Notícies relacionades

Gracie Abrams corona l’arrencada del Cruïlla

De tornada al territori de ‘Girls’

La visió era divertida però també torbadora, una mica com la classe de tema que Staples fa més sovint: una reflexió crua sobre la vida (i, sobretot, la mort) a Los Angeles emmascarada amb una producció gomosa, saltironant i intensa. La primera al front: la irònicament titulada 'FUN!', seguida del tour de force de 'Run the bands' i, poc després, al·lusions a l’electrònic i insuperable 'Big fish theory' del 2017 com 'Big fish' o '745'.

Durant una hora curtíssima, va reunir un repertori sense farcits ni moments baixos, només alts seguits d’alts: la tecnoide 'BagBak', la strip-clubber 'Big fish', una recargolada 'Yeah right' en la qual ens va tocar fer cors o, com a colofó, la favorita dels fans 'Norf norf', l’afany minimalista de la qual arriba fins a l’aparent samplejat de Steve Reich.