Anar al contingut

ESTUDI SOBRE EL GÈNERE

La indústria musical encara relega la dona

La presència femenina en el sector professional català es limita al 33%, segons l'ampli informe plasmat a l'Anuari de la Música 2019

Jordi Bianciotto

La indústria musical encara relega la dona

El pes de la dona en el sector musical català és minoritari i se situa entorn d’un 33%, amb mínims significatius en sectors com la direcció empresarial (16%), si bé evoluciona favorablement en les programacions dels festivals, en què la quota d’artistes femenines i grups mixtos ha passat del 26% al 38% en només tres anys. Són algunes de les conclusions plasmades a l’Anuari de la Música 2019, editat pel Grup Enderrock i l’associació de promotors, mànagers i representants de Catalunya (ARC), que analitza l’estat de la indústria musical catalana i dedica una àmplia secció de l’informe a la situació de la dona.

Parlem d’un “entorn professional especialment masculinitzat”, destaca Helena M. Alegret, coordinadora de l’anuari, en el qual és més fàcil corregir inèrcies en la programació d’un festival que revertir dinàmiques arrelades en la història: per exemple, només el 2,8% dels concerts simfònics del 2018 van ser dirigits per dones. En el sector educatiu, els números creixen: més de la meitat de l’alumnat, el 54%, és femení, si bé només ho és el 33% del professorat. Els referents culturals, majorment masculins, acostumen a marcar el camí, considera Carmen Zapata, gerent de l’ASACC (Associació de Sales de Concerts de Catalunya), per a qui “les nenes són molt conscients dels estereotips de gènere, ja des d’edats molt tendres, sis o vuit anys”.

Festivals per la paritat

L’informe s’atura en l’evolució dels festivals, “els primers a prendre nota de l’onada feminista”, entre els quals destaquen les programacions del 2018 del Bioritme (36% de programació femenina més un altre 16% de grups mixtos), el Guitar BCN (32% i 14%) i el Primavera Sound (30% i 18%). L’anuari situa aquests números en una tendència mundial en la qual s’enquadra el programa KeyChange 50:50, que agrupa 45 festivals britànics i nord-americans, i que proposa assolir la paritat l’any 2022. En la indústria de la música en directe, són dones el 48% dels treballadors, però només el 14% dels empresaris.

En un altre ordre, el 46% dels catalans van assistir a algun concert, sis punts més que el 2017, un 36% dels quals van triar un festival, davant el 40% de l’any anterior. L’estudi estima que “els festivals esgoten el seu model” i que “convé repensar les maneres de fidelitzar el públic, sobretot el més jove, d’entre 20 i 24 anys, i les dones, que continuen anant menys a les cites festivaleres que els homes”.

El pop-rock continua regnant

El Sónar és el festival que programa un percentatge més alt d’artistes emergents (el 51%), i Acampada Jove, el de més pes de cantants en català (80%). Entre els gèneres musicals, el pop-rock continua arrasant, amb un 70,9% d’espectadors, seguit de la cançó melòdica i d’autor (32,8%) i les músiques urbanes, com el hip-hop i l’electrònica (29,7%). La indústria catalana va facturar en música en directe 85,5 milions d’euros, un 1,2% més que el 2017. La sala que va atreure més públic va ser el Palau Sant Jordi, amb 576.000 assistents, xifra que dobla la de l’any anterior, seguida de Razzmatazz (436.399) i l’Auditori (399.673).

En matèria de música gravada, la indústria catalana va facturar 22,4 milions d’euros, un 2,4% menys que el 2017, rebaixa causada, sobretot, per l’enèsima caiguda dels indicadors del format físic, tant la venda de compactes (que va baixar un 30%) com la mateixa distribució (-74%). En sentit invers, els ingressos per vendes digitals van pujar un 50%. La facturació digital, que el 2017 va passar a ser majoritària, ja representa el 75% del total. En aquesta parcel·la, l’‘streaming’, que va créixer un 11%, es va reafirmar com a model hegemònic: Oriol Orfila, president de l’Apecat, apunta a l’informe que “ha absorbit el mercat digital” i que “la descàrrega tendeix a desaparèixer”.

Temes: Música