WASP, ressons de glòria en el Rock Fest

La figura de Blackie Lawless i el simbolisme d’uns temes que conserven un halo llegendari entre els metalers sustenten l’actual versió de WASP, que va comparèixer aquest divendres a la matinada al parc de Can Zam després d’un King Diamond que havia deixat alt el llistó executiu. Va començar amb cert nervi a través del clàssic ‘On your knees’, seguit de la seva aparatosa però vibrant versió de ‘The real me’ de The Who, i del ‘hit’ 'L.O.V.E. machine’, tema el videoclip del qual del 1984 és tot un ‘must’ de la cosificació femenina.

El seu repertori, que va mirar sobretot als 80 i primers 90 (amb excepcions com la potable ‘Crazy’), els va garantir un connexió instantània amb l’afició, si bé Lawless porta temps desgastat com a cantant i ‘frontman’, vocalment cobert pels seus companys i a mig gas. Potser un festival no sigui el millor context per interpretar els vuit minuts llargs de la balada redundant ‘The idol’, amb èpic solo de guitarra de Doug Blair, si bé aquest tram va donar un descans al líder. El WASP més refrescant va arribar amb un descarat 'I don’t need no doctor’, camí de fetitxes com ‘Wild child’ i 'I wanna be somebody’, encara vigents, tant temps després dels anys daurats.