Nou Barris dona una remenada feminista al flamenc

“¡Quin poder! ¡Quina força! ¡Quina traça! ¿I què més?”. Amb tres exclamacions i una pregunta es podria resumir la mirada de la periodista Silvia Cruz Lapeña sobre el flamenc. Sense renegar de la tradició, també es poden qüestionar molts estereotips, vicis i inèrcies i a això es dedica al seu paper de directora de (R)Oles, el renascut festival de flamenc de Nou Barris que dissabte i diumenge s’instal·la al pati de la seu del districte. Seran dues vetllades de flamenc amb aquesta mirada regeneradora, feminista i ‘queer’ que ja va convertir en un èxit l’edició de l’any passat dins del cicle ‘Estiu al Pati’.

Les protagonistes del (R)Oles d’aquest any són tres dones guitarristes: Isabelle Laudenbach (antiga integrant de Las Migas i ara a LaboratoriA), Vicky Blum (de Maruja Limón) i Antonia Jiménez, la ‘tocaora’ més prestigiosa i prodigiosa del flamenc actual. Una situació que contrasta radicalment amb l’edició de 2018 del Festival de Jerez de la Frontera, en què entre més de 500 artistes no hi va haver una sola guitarrista dona. És aquest tipus d’inèrcies les que vol revertir (R)Oles, amb un pressupost de 20.000 euros procedents de la taxa turística.

El segon objectiu és reivindicar el talent local. “Aquí hi ha gent fent coses que no tenen res a envejar al que es fa a Jerez i Sevilla, però només els coneixes si et poses en el circuit de ‘tablaos’ o si passen pel Dorado”, comenta Cruz Lapeña, en referència al cicle de concerts de flamenc que cada trimestre es programen al Centre Cívic Parc-Sandaru.

Contra el que pugui pensar-se, assegura Cruz Lapeña, “el nivell mitjà dels artistes que actuen als ‘tablaos’ de Barcelona és excel·lent, però quan han de fer tres sessions al dia sis dies a la setmana, posen el pilot automàtic. I és normal”. Però la directora del festival vol que el públic de la ciutat pugui veure artistes reclamades en festivals estrangers que aquí es guanyen la vida actuant per a turistes. I posa com a exemple la ‘cantaora’ Miriam Vallejo: “És una ‘bicharraca’. A Madrid, Sevilla i Jerez els ‘bailaors’ se la rifen”.

Dirigir és cuidar

Un dels rols, potser menys visibles, que també s’estan qüestionant al festival de Nou Barris és la mateixa direcció artística. Aquí no funciona el model del ‘jo et contracto i tu cantes’. “No són actuacions comprades ni paquets que ja existeixin”, explica Cruz Lapeña. “Fem una cosa adaptada al festival i com que conec la trajectòria de les artistes, si volen i els ve de gust, els proposo que es posin en un altre paper. Moltes agraeixen tenir algú que els proposi canviar de registre”. Tot el que es veurà aquest cap de setmana està consensuat, acompanyat i cuidat entre totes i amb l’objectiu principal que les artistes s’encoratgin i creixin a l’escenari del pati del districte.

El festival (R)Oles treballa fins i tot la intenció dels repertoris. I davant aquell flamenc de les coves, el del “tienes por maña, cuando te pego, llamar a los guardias”, aquí es proposa una celebració de la feminitat. Per això les LaboratoriA cantaran: “Las pajarillas del cielo nacieron para volar y las mujeres del mundo a la puerta llaman ya, a la puerta de la libertad.” I per això Miriam Vallejo inclourà uns versos sobre la precarietat de l’artista que es poden llegir com una oda a la feina invisible de les mares. “Por un caminito voy, por un caminito vengo, las manos tengo vacías y la cabecita hirviendo”, diu la seva ‘soleá’.

“Es pot cantar flamenc sense parlar de toros. Es pot mostrar una altra cara del flamenc, la d’aquestes lletres que no són masclistes, que són precioses i igual de potents, i que també són part del flamenc”, insisteix Cruz Lapeña. “Almenys, cal mostrar aquesta altra cara. I que cadascú obri els ulls o els continuï tancant”, insisteix la directora, que considera que “l’expressivitat del flamenc ha de ser una eina per assolir altres coses”, igual que un festival pot ser alguna cosa més que un simple aparador musical i incidir en la transformació social. És una perspectiva en la qual coincideix amb Janet Sanz, la regidora del districte de Nou Barris que va impulsar la renovació del festival.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

L’any passat (R)Oles va tenir un part tan precipitat que no hi va haver ni ball. Aquest any, sí. I per partida doble. L’espectacle de les LaboratoriA inclou la ‘bailaora’ de Molins de Rei Aina Núñez. I a Antonia Jiménez l’acompanya José Maldonado, que acaba d’obtenir el premi a l’artista revelació del Festival de Jerez de la Frontera i resulta que és de Nou Barris. I ¿què es pot esperar del futur? Cruz Lapeña somia ampliar el festival amb tallers i xerrades. “A Barcelona hi ha dones amb unes històries fascinants que encara viuen i ens les poden explicar”, explica. Es refereix a ‘bailaores’ septuagenàries com La Chana, La Singla i La Morilla. Sanz, avança ja un altre pla de futur: “Establir llaços amb escoles del districte i incorporar un vessant educatiu per arribar al públic adolescent”. Es tracta, d’una manera o un altra, de brindar a les flamenques l’espai que mereixen. A les del passat, a les del present i a les del futur.