Crítica d''Un atardecer en la Toscana': els assumptes personals són política

Mentre contempla una celebrada poetessa sumir-se en un procés de renovació ideològica i sexual estimulat per la relaxada atmosfera de la regió del títol, la nova pel·lícula del polonès Jacek Borcuch estableix connexions entre l’àmbit personal i el polític, i així converteix un drama familiar en una reflexió sobre la identitat europea i les pors d’Occident a la immigració, al terrorisme i al nacionalisme. Borcuch perfila aquests i altres temes –les divisions econòmiques i de classe, per exemple– amb traç gruixut i per moments caient en el didacticisme, però tot i així se les enginya per deixar clara l’ambigüitat i la complexitat que els envolta.