Crítica de 'La influencia': la meva mare és una bruixa

El cine de terror espanyol es va renovar als 90 gràcies a una nòmina de directors que van contribuir a un insuflar una alenada d’aire fresc a través d’històries que van ajudar a expandir l’imaginari. No obstant, les noves generacions no han aconseguit aportar res de nou i s’entossudeixen a continuar repetint els mateixos esquemes deixant una certa sensació de desolació i esgotament. Una mica d'axiò li passa a ‘La influencia’, una pel·lícula que s’esforça per aconseguir una atmosfera a través de valors de producció i de l’acumulació d’iconografia (en aquest cas de bruixeria i satanisme), però s’oblida pel camí que la versemblança i la coherència interna són necessàries també dins dels codis del gènere fantàstic.