Fémina: «Reivindiquem la paraula 'concha' com una cosa bonica"

Van començar a fer cançons atretes “per l’amor a la rima i als ‘beats’”, i com que els instruments musicals que tenien a casa tenien a veure amb la música popular de la regió els va sortir una proposta híbrida, entre el folklore i el hip-hop, barrejant charangos, electrònica i brots de sensibilitat literària. “La música per a nosaltres és poesia”, afirmen les integrants de Fémina, el trio argentí que actua aquest dimecres a La 2, de l’Apolo.

Com el seu nom insinua, Fémina va fondre el seu imaginari poètic amb les seves percepcions sobre la dona, i això va ser bastant abans que el feminisme tornés a estar en voga: el grup es va crear el 2004. “Parlàvem del que ens passava com a dones i ens va semblar que aquesta paraula tenia tot el sentit”, recorda Sofía Trucco. “No pensàvem formar part d’un moviment, però després van començar a sortir noies que ens donaven les gràcies per dir el que dèiem, i allà ens en vam adonar: ‘¡ah, això és més gran!’”. Cançons primerenques com ‘Los senos’, sobre l’assumpció del cos, “tenen ara més força que aleshores”.

De Yupanqui a la Mala

Fémina ve de la localitat de San Martín de los Andes (“a dues hores d’avió de Buenos Aires”) i completen el trio Clara Trucco, germana de Sofia, i Clara Miglioli. Les seves fonts d’inspiració van d’Atahualpa Yupanqui  a Lauryn Hill passant per la Mala Rodríguez, i venen a presentar el seu tercer disc, ‘Perlas y conchas’, a la portada del qual apareixen nues i el títol del qual proposa un joc de paraules. “La mare ‘concha’ agafa les adversitats i les amenaces i les transforma en una perla, un tresor”, explica metafòricament Clara Trucco (‘concha’ és vulva en el registre argentí vulgar). Es tracta de “reivindicar la paraula com una cosa bonica”.

Per fer-ho, desenvolupen un llenguatge interiorista i “que té una mica d’oníric”, diu Clara Miglioli, apuntant a “paisatges que només existeixen en la poesia”. Com a ‘Brillando’, primer senzill i vídeo de l’àlbum, tema que fon una sensual trama de r’n’b amb harmonies vocals de regust tradicional, i que “parla de com el que un veu es reflecteix al seu interior i en la seva consciència, de prendre-s’ho amb amor i abraçar-ho”. Han gravat a Nova York amb el britànic Quantic, plantejant-se “portar la fusió al costat més electrònic”.

Amb Iggy Pop

La sorpresa és la murmuradora veu masculina que s’esmuny a ‘Resist’. Ni més ni menys que Iggy Pop, a qui van accedir després de descobrir que posava cançons de Fémina en el seu programa de la BBC. “Va ser com una benedicció”, recorda Clara Trucco. El ferotge rocker d’Ann Arbor, Michigan, les va convidar a la seva “bonica caseta” de Miami. “La cançó parla de tornar a la veritat, de buscar cap a dins, del camí de la vida, de l’esperit i de resistir en aquesta recerca de l’essència”, reflexiona Sofía Trucco. Difícilment faltarà en el seu concert a La 2, en què, avisen, “pot passar de tot”.