Mariah Carey, diva i princesa a Pedralbes

Mariah Carey era una de les estrelles de llarga durada que es resistien a actuar a Barcelona, fins que aquest dilluns ho va fer al Festival Jardins de Pedralbes . Nit de privilegi per als seguidors de la diva novaiorquesa, que potser van poder disfrutar del concert dels seus somnis: més a prop del comú, ja que Carey sol ser plat de recintes de més aforament, i afrontant un repertori de clàssics de tota la seva carrera (i no com el desembre passat a Madrid, on va oferir un recital de temàtica nadalenca ric en factor ‘kitsch’).

Estem parlant de la cantant dels18 números u en les llistes nord-americanes, 11 dels quals va interpretar a Pedralbes alternats amb comptades cites a la seva última obra, ‘Caution’, raonable exercici d’r&b intimista. Carey com a sinònim de poder industrial i presència lluent a l’escenari (fins a cinc vestits, del lamé daurat al model amb línies lluminoses i el lluentó color maragda), amb la mesura molt presa del concert, encantada de conèixer-se, presumint de tons altíssims i brillant entre les coreografies dels seus cinc ballarins.

Caoba discotequera

Una de les noves cançons, ‘A no no’, va obrir la sessió (gairebé 25 minuts de retard) amb un ‘mid-tempo’ negre amb vernissos electrònics que van banyar bona part del repertori, sobretot el més escorat cap a l’r&b. En algunes peces es va recrear fins i tot amb les versions alternatives per a la pista de ball, com en aquest ‘sweet club mix’ de ‘Fantasy’. Viatge fins a gairebé els orígens amb ‘Emotions’, i les primeres grans balades amb ‘One sweet day’, que va cantar, flanquejada per dos coristes, i ‘Always be my baby’. “Aquesta la vaig escriure amb el meu amic Jermaine Dupri”, va dir. Sí, de vegades s’oblida que Mariah Carey és autora o coautora de la majoria dels seus èxits.

Declaracions d’amor des de les primeres files. “¡T’estimo molt!”, replicava ella, sense extendre’s més en l’espanyol malgrat els seus avantpassats veneçolans. Seqüència de cançons molt calculada, acoblant foses i introduccions, i presentacions escarides amb estranys traços de vacil·lació. “Mai estic segura de si la gent coneix una cançó”, va dir ella, la veu de tants ‘hits’ globals, al mig d’aquest guió que va combinar les profunditats baladístiques (el dramàtic ‘crescendo’ de ‘Love takes time’, del seu primer àlbum, ‘Mariah Carey’, del 1990) amb cert estil disco: la banda sonora de ‘Glitter’, que li va sortir brodada embolicada en una boa de plomes, amb els ballarins en patins i vestint granotes platejades amb casc de motorista, i que va incloure el seu assalt a ‘Last night a dj saved my life’, d’Indeep.

Amb colors pastel

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Per al tram final, la poderosa, tot i que aquí una mica faltada de múscul, ‘Heartbreaker’, del seu àlbum postdivorci ‘Rainbow’ (1999), en la qual va reservar les notes més altes, i ‘Touch my body’ i ‘We belong together’, posant dret el públic i amb dotzenes de mòbils provant de capturar els ‘highlights’ de la nit. I ja en el bis, la Carey de colors pastel, vestida de princesa i recorrent les cimeres èpiques de ‘Hero’ amb la façana del palau de Pedralbes convidant a pensar en un castell ‘disneylandià’.

Encara hi va haver marge per a una última propina, ‘Without you’,el clàssic de Badfinger que va fer seu Harry Nilsson i que ella va portar de nou a les llistes el 1994. “La cançó més matadora de tots els temps”, com la va batejar Paul McCartney, tancant un concert que, en el seu recorregut concentrat i una mica breu (tot just va vorejar l’hora i 25 minuts), va ser un bon reflex de tot allò que Mariah Carey ha representat des de fa gairebé 30 anys.