Anar al contingut

EL RECORD

Sílvia Marsó: "Per a mi Chicho sempre serà 'el Jefe'"

L'actriu, que va ser secretària de l''Un, dos, tres... responda otra vez', recorda un professional enciclopèdic i exigent, però, també, una persona tendra

Silvia Marsó

Sílvia Marsó: "Per a mi Chicho sempre serà 'el Jefe'"

Treballar a les ordres de Chicho Ibáñez Serrador em va marcar. Era un home a qui admirava, molt abans de l’'Un, dos, tres... responda otra vez', perquè de petita em va espantar amb 'Historias para no dormir'. Vaig estar una setmana sense dormir després d’haver vist 'El último reloj', una història que protagonitzaven el seu pare, Narciso Ibáñez Menta, i Manolo Galiana.

Quan vaig entrar com a secretària en el programa ja era admiradora del concurs, aquest espai que va fer somiar els espanyols i ens va alegrar la infància a molts. En el fons, era com a Pare Noel, perquè repartia il·lusió. Tot i que al set per a tots Chicho era 'el Jefe', la persona que tot ho decidia. Tenia un equip molt gran. La maquinària del programa requeria personal de tot tipus: vestuari, decoració, coreografia... Sempre hi havia moltes persones del seu equip al seu voltant, persones solvents i imprescindibles. Però, malgrat l’ajuda que tenia, ell era el màxim responsable del programa amb més audiència d’aquella època.

I llavors no existia internet. Al seu lloc hi havia una sala amb erudits i enciclopèdies que elaboraven les preguntes i també servien per resoldre dubtes a l’hora d’acceptar o no les respostes dels concursants.

'El Jefe' era molt exigent i podia ser-ho, perquè era una de les persones que més sabia de la professió. En realitat, sabia de tot: de televisió, de teatre, de cine... Estimava el món de l’espectacle. ¡Si fins i tot ell mateix s’ocupava de les nostres cançons!

Tot el que deia tenia fonament. Era una lliçó. Vaig aprendre molt amb ell. Tot i que de vegades s’enfadava i deia coses que no t’agradava sentir –n’hi ha prou de veure algun famós esbronc que vaig rebre que corre per internet–, és important assenyalar que no sempre era així. Acostumava a anar molt amb compte a l’hora d’explicar-te les coses amb afecte. Era un ésser humà meravellós. Era exigent, sí, però també era una gran persona, molt sensible i tendra.

La meva entrada al programa va coincidir amb una època en què les hostesses van adquirir més protagonisme. Cada setmana assajàvem temes dels musicals de Broadway que mai s’havien vist aquí. Vam cantar i ballar números d’‘A Chorus Line’, ‘Calle 42’, ‘Chicago’ ... Allò sí que va ser un veritable ‘Operación Triunfo’.  

La seva marxa ens deixa sumits en la tristesa a tots, especialment als que vam treballar amb ell. A la gent del seu equip –molts de nosaltres seguim en contacte– ens costa creure que ja no hi és, tot i que en els últims temps ja estava molt deteriorat. ‘El Jefe’, un home capaç de fer somiar.