Anar al contingut

UNA MARCA HISTÒRICA DEL POP

Alan Parsons sense Alan Parsons

The Original Alan Parsons Project Band reuneix sis còmplices històrics de l'autor d''Eye in the sky' en el Pol Festival

Jordi Bianciotto

Alan Parsons sense Alan Parsons

Una de les marques musicals més populars dels 70 i 80, The Alan Parsons Project, no va tenir en el seu temps una plasmació als escenaris. Parsons es va decidir a sortir de gira als 90, però no amb els músics que el van acompanyar als àlbums clàssics. I d’això va The Original Alan Parsons Project Band, una agrupació que reuneix sis còmplices històrics de l’autor d’‘Eye in the sky’, encapçalada pel cantant Lenny Zakatek, i que es presenta aquest dimecres en el Caixabank Polo Music Festival.

La formació, en la qual no figura Alan Parsons (que en paral·lel està de gira per Europa amb la seva banda), és una actualització de la que el 1990 va oferir tres insòlits concerts a Bèlgica. Nits en les quals Parsons es va quedar mirant al grup des de la taula de barreges. “La seva cara apareixia a les pantalles i va ser una mica surrealista. Llavors no sabíem si el públic acceptaria una gira sense Alan, i les grans decisions eren cosa de la discogràfica i el ‘management’. Però els concerts van ser una bogeria: 60.000 persones entre les tres nits”, recorda Lenny Zakatek, “orgullós” de la seva implicació en vuit àlbums del Project.

Relacions amistoses

No hi ha, apunta aquest cantant britànic nascut a Karachi (Pakistan), males vibracions amb Alan Parsons. “La vida és massa curta per complicar-la amb coses que formen part del show business”, considera Zakatek. El comentari no és gratuït: el cantant va estar “mort durant 90 segons, amb el cor aturat” el juliol passat. “Alan em va trucar i va estar molt amable i afectuós”, explica. “Si volgués unir-se a la nostra banda, endavant. I si no, és emocionant per als fans poder veure les dues formacions amb aquest repertori”. Hi figuren Andrew Powell, Richard i Laurence Cottle, Stuart Elliott i Dave Bainbridge.

Zakatek es recorda a si mateix “com un nen a Disneylandia” quan el 1977 va gravar 'I wouldn’t want to be like you’ als estudis Abbey Road per a l’àlbum 'I robot’, atenent a la trucada d’Eric Woolfson, còmplice del Project. “Ell era fan del meu grup, González, que fèiem una barreja de funk i jazz, i la cançó tenia una base ‘funky’ en què m’hi vaig poder moure bé”. Li hauria agradat “gravar més balades” amb Parsons, i considera que va ser reconegut “per les cançons més ‘up-tempo’, com ‘You're gonna get your fingers burned’. Material que qualifica humorísticament de “prog-pop-rock”, i que als 71 anys, espera portar de gira a llarg termini. “¡Mentre la veu aguanti!”.

Temes: Música