Una mirada provocadora al desig femení

L’esperada sèrie Vladimir (Netflix, des d’avui), creada per l’escriptora Julia May Jonas a partir de la seva pròpia primera novel·la, és una nova immersió satírica al (sub)món acadèmic després de sèries com La directora y Tell me lies o la recent pel·lícula de Luca Guadagnino After the hunt, títols tots ells que exploren amb tons diferents els desafiaments a què s’enfronten aquestes institucions en meitat d’un moment històric de reconfiguració feminista i racial.

Com al film de Guadagnino, un professor universitari (John Slattery, ex-Mad men) es troba ficat en problemes per acusacions d’agressió sexual. És el marit de la veritable protagonista d’aquesta història, coneguda simplement com a M (Rachel Weisz), professora de ficció contemporània que està passant per la seva pròpia crisi de la mitjana edat (així és, en les dones també es dona), com explica als espectadors mirant a càmera, sense quarta paret que valgui.

La nostra (anti)heroïna se sent rejovenir amb l’arribada d’un professor adjunt més jove que ella, el Vladimir del títol (Leo Woodall, protagonista de One day), un home ben plantat, amable i interessat en ella. M somia desperta de tenir-lo ben a prop i això ens permet tornar a veure Woodall als braços de la dona madura, com a Bridget Jones: loca por él.

"La fantasia de la protagonista es basa en el poder del desig", ha assenyalar Weisz, també productora de la sèrie, en un comunicat. "Aquest sentiment vigoritzant, estimulant, inspirador i revitalitzador que obté de la seva obsessió amb Vlad. Tot el que vol és intentar viure la vida com no l’ha viscut d’algun temps ençà". La seva història està explicada només per ella mateixa, cosa que pot derivar en grans càrregues de subjectivitat, en ambigüitat sobre el que és real i el que és producte de la seva imaginació.

Habilitat còmica

A Weisz la coneixem, sobretot, per papers dramàtics intensos, però aquí torna a apostar per l’habilitat còmica que va mostrar a La favorita com a Lady Sarah Churchill, àcida duquessa de Marlborough. La sèrie Vladimir es compon de vuit episodis, cada un amb el títol robat a un llibre diferent d’alguna autora distingida: obres de culte de Shirley Jackson, Kate Chopin, Grace Paley, Mary Gaitskill, Joan Didion, etcètera.

Notícies relacionades

El pressupost de Cultura arriba a l’1,7% dels comptes de la Generalitat

Cap Butaca Buida acompanyarà la seva tercera edició amb el pa del teatre

Com passa en les bones dramèdies que tot just ja es fan, es compon d’episodis d’una durada ajustada, al voltant d’una mitja hora en la qual hi ha molts tons i matisos, tot i que sembla imposar-se una comèdia negra amb gust per la provocació, en la qual es juga amb qüestions de polítiques de gènere i cultura de la cancel·lació.

Els directors reunits per al projecte ja han fet sèries provocadores. Després de revelar-se fa un parell de dècades amb la pel·lícula American splendor, el tàndem format per Shari Springer Berman i Robert Pulcini treballa des del 2019 també a la televisió i va firmar episodis de Succession; Francesca Gregorini va treballar a la subversiva Killing Eve, i Josephine Bornebusch es va encarregar de gairebé la meitat de Mi reno de peluche. Grup bastant salvatge per a una sèrie que persegueix qualsevol cosa llevat de la indiferència.