Playnuzic proposa aprendre a l’aula matemàtiques a través de la música

Fundada per Maurici Villavecchia, músic, compositor i productor discogràfic que, entre anades i vingudes, ha investigat en la seva carrera professional aquest vincle històric entre números i notes musicals, que es remunta a Pitàgores i a la Grècia clàssica, i que, segons els seus impulsors, mai havia comptat amb un sistema complet i ordenat aplicat a l’aula.

Durant anys, Villavecchia va desenvolupar aquest sistema en paper, treballant amb números, distàncies i relacions matemàtiques aplicades a la música. No obstant, va ser el seu entorn, una generació més jove, el que va voler convertir aquesta teoria en una metodologia digital capaç d’explicar-se a un nen de 10 anys. "Volíem traduir un llenguatge complex en una experiència intuïtiva", explica Xoan Sánchez, coordinador i director pedagògic del projecte.

Un nou llenguatge

La idea és que les matemàtiques ajudin a comprendre la música i que, a través de la música, l’alumnat descobreixi uns conceptes matemàtics que abans li resultaven més aviat abstractes. "Al final, la música és distància i és temps, dos conceptes mesurables amb números", remarca Sánchez. El nom de la pròpia start-up, de fet, juga amb aquesta idea, en què intercanvien la "m" de "música" per la "n" de "números". Sobre aquesta base s’articula un itinerari de 12 hores lectives, estructurat en sis tallers i recolzat en aplicacions digitals pròpies. El paquet està dissenyat per a un grup-classe de fins a 30 alumnes i combina activitats vivencials amb eines interactives.

Així, Sánchez obre el seu ordinador portàtil i ensenya el que és actualment Playnuzic. A la pantalla apareix un sistema amb sis aplicacions integrades, cada una corresponent a un taller.

"Bateria virtual"

Fa clic en la primera, anomenada "ritme". En aquest primer taller es treballa amb una "bateria virtual" en la qual l’aplicació permet afegir pulsacions o ajustar la velocitat amb un metrònom (cosa que es coneix com a tempo, o pulsacions per segon) de la peça. No obstant, la traducció de tot això, no es fa amb negres, corxeres o semicorxeres, sinó amb fraccions.

Després, retrocedeix, i ensenya les altres cinc aplicacions. Són la "durada", la "melodia" –on les notes passen a ser números del 0 al 6 i aprenen a aplicar transformacions geomètriques–, l’"interval", el "quadre", que integra tots els aprenentatges anteriors i, finalment, la "composició". Arribats allà, els alumnes creen una melodia pròpia, de la qual poden exportar l’àudio o l’arxiu MIDI, i que després han de presentar davant els seus companys.

"Els alumnes veuen per primera vegada com el llenguatge musical cobra sentit amb els números, i viceversa, perquè aprendre música tradicional implica aprendre un idioma nou des de zero, i amb aquest sistema, que utilitza un llenguatge numèric que gairebé tothom coneix, s’eliminen barreres", resumeix Sánchez.

El taller és un projecte interdisciplinari pensat per a un enfocament STEAM (ciència, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques) i busca treballar tres d’aquests cinc eixos (tecnologia, matemàtiques i arts) de manera conjunta.

Playnuzic es va fer realitat fa només un any i mig, amb capital propi. Al darrere hi ha un equip de 10 persones, de les quals tres són programadors informàtics. Molts, com el mateix Sánchez, venen del món de la música i de la docència, per la qual cosa sempre treballen en coordinació amb el professorat del centre per adaptar els continguts al nivell educatiu.

La iniciativa ha comptat amb el suport i el finançament de l’ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals) i va ser seleccionada per al 4YFN 2026, dins de l’ecosistema emprenedor vinculat al Mobile. De moment, els tallers s’han posat en pràctica en tres centres educatius concertats catalans, amb un total de 375 alumnes d’ESO i de batxillerat, i pròximament iniciarà proves pilot a cinquè i sisè de primària. Segons les seves enquestes internes, la nota mitjana dels tallers és de 8,3 sobre 10 i el 93,5% del seu alumnat el recomanaria.

Notícies relacionades

El Mobile manté el seu èxit malgrat la tensió geopolítica

L’MWC mira a l’espai

No obstant, Playnuzic somia "democratitzar" aquest sistema, és a dir, portar-lo a l’escola pública. Aquí, la barrera és la falta de finançament i de recursos que travessa els centres públics, reconeixen. A més, no sempre és senzill coordinar docents de música, matemàtiques i tecnologia en un mateix projecte interdisciplinari. "Moltes vegades entra per la via del professor de música; el de matemàtiques ho veu interessant, però no sempre té marge per integrar-ho en la seva programació", admet Sánchez.

Malgrat això, continuaran intentant-ho. El motor, assenyalen, és la resposta de l’alumnat. Al principi, alguns reaccionen amb escepticisme al sentir la paraula "matemàtiques". A l’acabar, la paraula que més es repeteix és una altra: "divertit".