Anar al contingut

David Martín Porras: «Quan creixem, de vegades ens aterreix assemblar-nos als nostres pares»

El director de Salamanca establert als EUA s'endinsa en el 'thriller' psicològic amb la pertorbadora 'The chain'

Beatriz Martínez

David Martín Porras: «Quan creixem, de vegades ens aterreix assemblar-nos als nostres pares»

Després del seu premiat curtmetratge ‘Inside the box’, el director de Salamanca establert als Estats Units s’endinsa en el ‘thriller’ psicològic amb la pertorbadora ‘The chain’, estrenada divendres passat.

¿Com sorgeix la idea?
Vaig escoltar a la ràdio una entrevista a una dona que treballava com a voluntària en una ONG que es dedicava a ajudar la gent que volia morir i no sabia com, sobretot en els estats en els quals és il·legal l’eutanàsia. Ells s’encarregaven d’aportar recolzament psicològic, mèdic i legal quan es prenia la decisió.

L’enfrontament paternofilial i l’herència maleïda és un altre dels temes que aborda.
Sempre m’ha interessat explorar la família i en aquest cas em vaig centrar en una idea: el protagonista decideix treure’s la vida perquè no vol assemblar-se al seu pare. Perquè, quan creixem, de vegades ens aterreix assemblar-nos als nostres pares.

A la pel·lícula, el que es converteix en una decisió per no ferir les persones estimades acaba per generar molt mal.
Quan s’opta per la mentida es corre aquest risc i quan acaba per sortir a la llum la veritat és molt pitjor. Però és un defecte permanent de l’ésser humà.

Que el protagonista tingui una malaltia neurològica serveix per distorsionar el punt de vista i endinsar-nos en el 'thriller' psicològic.
Permetia que el personatge fos un narrador del qual no et pots fiar, perquè constantment té al·lucinacions, pèrdua de memòria i la pel·lícula s’endinsa cada vegada més en el territori d’allò irreal. En aquest aspecte té a veure molt amb ‘Memento’, de Christopher Nolan, perquè a les dues pel·lícules la realitat es troba distorsionada.

¿Es tracta d’una coproducció Espanya-Estats Units?
Ens hauria encantat, però l’ICAA no fomenta precisament el talent dels espanyols fora d’Espanya. Tot l’equip tècnic és espanyol, però com que el repartiment era gairebé íntegrament nord-americà [entre els rostres més coneguts trobem Ray Wise, el pare de Laura Palmer a ‘Twin Peaks’, i la mítica musa de John Carpenter Adrienne Barbieu] ens quedem fora dels ajuts.

Sí que hi apareix una actriu espanyola com Neus Asensi, que està magnífica.
M’alegro que es valori el seu treball, ha sigut valent com cap. El seu personatge és el d’una actriu que va tenir el seu moment de glòria i s’ha deformat la cara amb operacions d’estètica. Ho ha fet seu i ho ha portat a l’extrem.