'John Wick: Capítol 3 - Parabellum': un clàssic modern del cine d'acció

Podríem considerar ‘John Wick’ com un dels casos més fascinants a l’hora d’analitzar com es compon una franquícia de culte. El 2014 dos directors desconeguts, Chad Stahelski i David Leitch, van estrenar una pel·lícula destinada a passar desapercebuda als catàlegs de VOD. Però allò era més que un subproducte, hi havia una cosa que la diferenciava de la resta, un estil neo-‘noir’ absorbent, unes coreografies d’acció originals i una estilització formal que elevava la seva condició d’‘explotation’ a una categoria superior de refinament expressiu.

‘John Wick: Pacte de sang’,ja amb Stahelski sol al capdavant del timó, va aconseguir endinsar-nos en una nova dimensió, portant més enllà l’esquema original fins a establir les bases de tot un fascinant univers subterrani regit per tota una sèrie de regles pròpies aglutinades en el que es coneix com al ‘Wickivers’.

Notícies relacionades

De John Wick només n'hi ha un

'John Wick 3', l'espectacle arran de terra

Ara, ‘John Wick 3: Parabellum’ continua expandint la seva mitologia a través d’una pel·lícula que imprimeix una incessant energia propulsora. No hi ha lloc per al descans des del primer instant, en el qual recuperem el personatge just on el vam deixar, escapant-se d’hordes d’assassins després de ser excomunicat de l’organització secreta a la qual pertanyia. El que segueix és una inesgotable espiral d’excés en què es troben representats bona part dels estils que han contribuït a glorificar el cine d’acció contemporani (d’herència asiàtica) i convertir-lo en un pur suc d’entreteniment aportant-hi a més una dimensió èpica, una contundència escènica i visual devastadora i, el que és més important, sense perdre en cap moment l’autoconsciència i el sentit de l’humor, les ganes de conya.

Stahelski sap com dosificar l’aparició de personatges secundaris per impregnar cada ‘set-pièce’ d’una enorme personalitat: Anjelica Huston a la seva operística escola de ballarines, Halle Berry convertida en reina del desert i Mark Dacascos com a pèrfid sicari s’uneixen al sempre totèmic Ian McShane per completar aquesta addictiva i fosca aventura pels límits d’un submon tan absorbent com addictiva que no fa sinó créixer i créixer dins de l’imaginari cinèfil.