IDEES

De John Wick només n'hi ha un

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp48393462 icult pelicula john wick 3190530134659

zentauroepp48393462 icult pelicula john wick 3190530134659

No mereixem John Wick. L’existència el 2019 de la saga d’acció protagonitzada per Keanu Reevesde la qual aquest divendres s’estrena la tercera part, és entre insòlita i miraculosa. No només perquè sigui esplèndida i vagi a més en cada nova entrega, sinó perquè ha aconseguit destacar en el cine d’entreteniment actual d’una manera poc convencional, anant per lliure i sense emmotllar-se als esquemes (conceptuals, comercials i estilístics) que dominen el mercat.

Aquesta saga brilla per anar a la seva. Per començar, està alliberada del compromís amb una franquícia mítica, de la por de trair-la i de la necessitat del director de deixar-hi una empremta personal a l’altura de l’encàrrec

Mesos enrere, compartia la meva preocupació davant d’un cine comercial orfe de noves mitologies, sotmès per inèrcia a la continuació i actualització de relats (i personatges) d’una antiguitat considerable: sèries eternes, revisions i tota mena de derivats. Una saga com la que va obrir ‘John Wick’ (2014) desmunta una mica la meva tesi. Dic només una mica precisament per això, perquè de John Wick només n’hi ha un, perquè la seva existència és excepcional.

Notícies relacionades

Segur que exagero, segur que hi ha casos semblants (o no). Però és innegable que aquesta saga brilla, bàsicament, per anar a la seva. Per començar, està alliberada (de moment) del compromís amb una franquícia mítica, de la por de trair-la i de la necessitat del director de deixar-hi una empremta personal a l’altura de l’encàrrec. Penso en ‘Missió: Impossible’ i ‘Fast & Furious’, sagues extraordinàries que, fins i tot en mans de cineastes personals, es conceben tenint en compte aquests factors. Per això ‘John Wick’ està tan viva. Per això i perquè, a l’aixecar un univers i un personatge des de zero (tot i que en ells hi convisquin altres relats i herois), al fer-ho sense l’esclavitud dels orígens (cinematogràfics, televisius o literaris), no està tan condicionada per les exigències del públic.

La saga protagonitzada per Keanu Reeves, immens, tampoc se sotmet al cine actual ‘mainstream’ d’entreteniment en la seva concepció de l’acció (les ‘set pieces’ aclaparadores, virtuosamente coreografiades, s’imposen a allò exitós de sempre i la traca final) en el seu diàleg amb el passat (l’assimilació d’altres pel·lícules fa caure la referencialitat de pa sucat amb oli), en la seva creació d’un univers criminal o en la seva dimensió estètica. Aquesta saga és una raresa i cal agafar-s’hi fort.