REAPARICIÓ EN EL CICLE CURTCIRCUIT

Hidrogenesse: "Ens hem permès ser cursis i pilotes"

El duo barceloní publica 'Joterías bobas', el seu disc pop més accessible, amb rerefons ecològic i sostenible, i el presenta aquest divendres a Luz de Gas

zentauroepp48147061 barcelona 14 05 2019 icult   genis y carlos comoponentes de 190523180610

zentauroepp48147061 barcelona 14 05 2019 icult genis y carlos comoponentes de 190523180610 / ALBERT BERTRAN

2
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Tot i que desprengui refrescants perfums florals i s’adverteixi en els seus textos un rastre de crítica al consumisme modern, ‘Joterías bobas’ no és tant un artefacte ideològic com el disc pop més diàfan d’Hidrogenesse.  Aquesta era la idea. “Cançons senzilles i boniques, amb cors, agradables d’escoltar i de cantar”, sintetitza Genís Segarra, meitat del duo barceloní, que destaparà el nou cançoner aquest divendres a Luz de Gas (Curtcircuit) i el 5 de juliol en el Vida Festival.

Hidrogenesse, ¿renunciant així al ‘més rar encara’ en la cançó pop? No del tot: Segarra admet que per a ells “compondre cançons és terrorífic”, perquè continuen intentant “buscar la sorpresa”, però si en obres anteriors ho feien “utilitzant elements histriònics o desagradables”, aquesta vegada s’han permès ser “cursis, fàcils i fins i tot pilotes amb l’oient”. Fent cançons que entre línies et diuen: “vine, vine; vull agradar-te”.

L’influx mexicà

Però ‘Joterías bobas’, treball gravat a París amb Jérémie Orsel (ex Dorian Pimpernel), és més coses: un disc influït pels seus viatges a Mèxic. D’allà surt el títol: la paraula ‘jotería’ equival a ‘mariconada’, detalla Carlos Ballesteros, i els va esclatar als nassos llegint comentaris en les xarxes. “Algú deia que en un festival, després d’uns grups molt bons, vam sortir nosaltres amb les nostres ‘joterías bobas’. Ens van dir que això significava el pitjor, tot i que és una expressió una mica en desús. Ens va fer gràcia”.

Mèxic hi és present a través de tres cançons amb metàfores florals i d’una quarta, ‘Xochimilco’, batejada en honor al popular parc de Ciutat de Mèxic, el dels canals i les seves acolorides barques. “Més enllà de l’atracció turística, Xochimilco és una horta des d’abans que arribés Hernán Cortés: la paraula significa ‘terra de cultiu’ en nàhuatl, i allà vam estar amb els camperols parlant de cols, raves i enciams”, revela Genís Segarra. El parc “està en perill per la contaminació i el creixement de la ciutat”,apunta Carlos Ballesteros. “Però el missatge de la cançó és d’esperança”.

Cultura de reciclatge

Notícies relacionades

De Mèxic també els agrada que “quan s’espatlla un aparell encara l’arreglen” i que la capital és un inabastable basar. “Allà se’t fon un transformador i en trobes un altre del mateix voltatge, amb l’endoll exacte...”, celebra Segarra. Aquesta sensibilitat reparadora és present en el disc: instruments remots, com el Variophon, creat el 1975 a Alemanya. “Un sintetitzador que sona si bufes”, informa Genís Segarra.

Així que, sense planejar-ho gaire, ‘Joterías bobas’, que compta amb l’ajuda de Single, Elsa de Alfonso i la Terremoto de Alcorcón, els ha sortit ecològic i sostenible, tot i que “sense intentar armar una tesi”, al·lega Ballesteros. Cançons amb vestigis de ritmes llatins (mambo, txa-txa-txa) i ecos de cançó francesa i italiana (audaç versió de 'Maracas', de Paolo Conte). Hidrogenesse, fills del glam, del krautrock i del synth-pop, acaben fent una confessió: estan cansats de “l’obsessió per tot el que és anglosaxó”. 

Temes:

Música