L'OBC mira a Orient

La vetllada a l’Auditori la va obrir una contrastada 'Ballet suite núm. 1', de Xostakóvitx, inèdita per a l’OBC, mitja dotzena de peces ballables provinents d’obres prohibides pel règim soviètic que van des d’un vals a un galop i que Kazushi Ono va vestir de gran força teatral remarcant la rica orquestració que les articula.

Notícies relacionades

Quan el cantant parla en anglès en el concert

Ian de la Rosa, director de cinema: «Cal dir-ho més: ser trans és realment meravellós»

Després es va estrenar 'Homenatge a Casals & Cant de l’ombra doble per a dos Shamisens i orquestra’, de Fabià Santcovsky, que va introduir ell mateix. Dividida en tres parts, l’obra conté idees del mateix Kazushi Ono, una exploració acústica que resulta curiosa, plena d’atmosferes i ‘glissandi’, tot i que el més atractiu és la utilització dels llaüts nipons a càrrec dels germansKenichi i Ryoichiro Yoshida, sobretot en el solo que es es marquen i en el qual van demostrar el seu virtuosisme. L’homenatge a Casals, en el primer i l’últim moviment, va arribar com en ones sonores, ones remarcades per figures que recordaven gralls d’ocells. Les variacions a duo del ‘Cant de l’ocells’ com a propina per part dels solistes van encantar al públic.

La segona part va ser per a Prokófievi la seva 'Romeu i Julieta’, en una versió que utilitzava parts de les tres ‘suites’ concebudes per l’autor, davant de les quals Ono va mantenir sempre la justa pulsió teatral, el lirisme i molts decibels. Com ha de ser.