28 maig 2020

Anar al contingut

ENTREVISTA

Pilar Reyes (Penguin Random House): "Hem de construir un discurs nou que canviï els espais de poder"

Amb l'entrada de l'editora a l'equip de direcció del gegant del llibre, aquest compta amb majoria femenina

Elena Hevia

Pilar Reyes (Penguin Random House): "Hem de construir un discurs nou que canviï els espais de poder"

JORDI COTRINA

La mort sobtada de Claudio López Lamadrid va ser anímicament un cop dur per a Penguin Random House. El grup, no obstant, va tancar ferides repartint les funcions del desaparegut editor d’una forma simbòlicament col·lectiva entre diferents departaments. La part que per López Lamadrid era potser la més important, la literària, de la qual s’ha creat una divisió específica, ha quedat a càrrec de Pilar Reyes, que fins llavors estava al capdavant d’Alfaguara. L’ascens de Reyes a la cúpula directiva respecte a la direcció editorial ha produït un ‘sorpasso’ en clau més que paritària, ja que ara Reyes juntament amb Núria Tey (Plaza & Janés, Grijalbo, Suma de Letras, Aguilar, Conecta, Rosa dels Vents i División Reference) formen una majoria femenina (el tercer en aquesta cúpula seria Juan Díez: Ediciones B, Debolsillo, Penguin Clásicos i la divisió infantil, juvenil i de còmic) apuntalada per Núria Cabutí, CEO per a Espanya. I la feminització no s’atura, amb la nova i molt comentada adquisició de Salamandra, ja que Sigrid Kraus ascendirà a aquesta cúpula.

La seva arribada al càrrec va tenir un punt amarg.
Molt, ho vaig rebre amb felicitat i entusiasme, perquè ni en l’escenari més ideal podia imaginar-me portar l’edició literària en espanyol d’un dels grups més importants, però els motius són molt tristos. Miguel Aguilar [director literari de Literatura Random House (LRH), Reservoir Books, Caballo de Troya, Debat i Taurus ] i jo recordem cada dia que Claudio ja no hi és.

Sembla una mica aviat per preguntar-li per les seves noves línies d’actuació. 
Sí, en general crec que en la vida no es pot arribar a un lloc i posar el comptador a zero. M’interessa la conversa oberta entre els diferents segells, respectant l’ADN de cada un i provant de construir-hi a sobre. Claudio a LRH apostava per autors nord-americans i per nous escriptors en llengua espanyola i en aquest sentit es complementa amb Alfaguara que és més europeu i llatinoamericans amb noms més consagrats. M’agrada pensar que junts ofereixen una idea general del que s’està escrivint avui al món.

¿Com es concreta aquest diàleg? 
Històricament sempre ha existit un segell específicament de literatura de dones que és Lumen, al capdavant del qual hi ha María Fasce, i aquest és un excel·lent moment per a ell. Però aquests llibres estan dialogant amb llibres com ‘La teoría King Kong’ o els assajos feministes de Chimamanda Ngozi Adichie a LRH o amb Rosa Montero que publica a Alfaguara i té molt a aportar a aquesta conversa. Em fa pena pensar que en els anys 60 i 70, la literatura formava part de la conversa general. Ara ja no és així. I pot semblar utòpic però m’agradaria que el nostre esforç més gran es dirigís a com aconseguir-ho perquè aquest és un bon moment per pensar.

De fet, la novel·la cada vegada és més reflexiva. 
I els editors hem de reflectir això. Hi haurà llibres que nosaltres editem que mostrin l’esperit dels temps però nosaltres no ens ho inventem. No val dir, ara es porta l’autoficció, publicarem molt d’això. I no parlo només del que s’està escrivint ara, també hem de saber quins llibres del passat ens interpel·len.

Va arribar a Espanya el 2009 des de Colòmbia, just quan es va desencadenar la crisi. És a dir, que la seva experiència editora aquí ha sigut dura.
No vull ser cínica però jo venia de treballar 16 anys en un mercat com el colombià on piques pedra, sabent que tot és precari i que tota l’estona has de revisar les teves opinions perquè la realitat mai es queda quieta. Vaig arribar aquí enmig d’una tempesta perfecta i veia els meus companys espanyols amb una sensació de paràlisi davant la crisi i a mi, una mica més acostumada a gestionar una cosa així; tot i que mai podia haver imaginat que el mercat cauria fins a un 40%.

¿Què li va sorprendre de la manera de treballar de l’edició espanyola?
La velocitat, feia la sensació que no hi havia temps per llegir-se els llibres. I el que això suposa a l’hora de prendre decisions, tan ràpid que sembla contrària a la naturalesa d’aquest ofici. Crec que aquest és un mercat molt madur però molt poc detallista en alguns aspectes.

¿En quin sentit? 
Que som molt refinats en l’oferta, perquè a més els editors independents estan fent coses sofisticadíssimes, però fa l’efecte que tots volem arribar als mateixos mitjans i als mateixos lectors. L’edició, per exemple, està d’esquena a la universitat.

¿I té idea de com resoldre-ho?  
El món digital s’ha transformat profundament i la decisió no és entre el paper o l’‘e-book’, aquests només són dos tipus de format. El que importa és que ara pots analitzar com es comporten els lectors i això pot portar-te a construir vies digitals diversificades. Saber on són els lectors als quals els interessi la literatura japonesa, per exemple.

¿Ara en el seu nou càrrec ha d’estar més pendent encara del mercat? 

Prefereixo pensar a aconseguir que els meus llibres venguin i no fer llibres per vendre. Finalment, fins que no s’inventi cap altra cosa, el llibre és el suport cultural del nostre temps i en aquest sentit els editors tenim la responsabilitat d’aportar a la conversa pública referents, lectures i capacitat de donar-li al llenguatge el seu significat perquè algú digui: així no vull ser manipulat. I això passa llegint llibres.

¿Què significa que l’equip de direcció editorial del grup Penguin Random House tingui majoria femenina? 
Aquesta és una indústria que pot explicar coses respecte a com s’hi han incorporat les dones. I aquí les dones tenim un protagonisme enorme.

Sol dir-se, amb molta maledicència, que quan un sector es feminitza aquest immediatament perd prestigi. ¿Creu que això pot passar en l’edició?
Això és un enorme malentès perquè les dones no parlarem només a les dones. En el cas contrari, quan un home té aquest poder es considera que parla al món. Nosaltres treballem pensant en la competència universal i en aquest sentit, crec hem de construir un discurs nou que canviï els espais de poder per a senzillament perdre’ls la por. Crec que els homes ho han d’entendre.