L’empresariat català es distancia de Junts després de la ruptura amb el PSOE, però ho minimitza: «És pura gesticulació»

L’anunci de Junts ha eixamplat la bretxa existent entre els hereus de Convergència i el seu històric aliat, els despatxos del poder econòmic català. L’aritmètica parlamentària fruit de les eleccions del 2023 va fer que aquests dos mons, les relacions dels quals s’havien deteriorat arran del procés, es retrobessin. Patronals i empresaris van veure en el partit un possible aliat per evitar que l’autodenominada ‘majoria progressista’ imposés una agenda més a l’esquerra, alhora que als postconvergents aquesta aliança els va servir per guanyar protagonisme i diferenciar-se de la resta de socis de la investidura. El màxim exponent d’aquesta entesa va ser el fracàs de la reducció de la jornada laboral, després d’una àmplia desfilada d’agents econòmics a Waterloo, una cosa important també per a Puigdemont per recuperar rellevància política després d’anys a Bèlgica.

Ara, no obstant, l’enterrament del conegut com a Pacte de Brussel·les redueix les possibilitats que els sectors econòmics vegin ateses les seves peticions al Congrés. «El que estem denunciant és la incapacitat de fer alta política i arribar a consensos en el que és troncal per als interessos del país, i per això aquesta ruptura ens incomoda», explica un destacat representant empresarial. «Cada un té els seus interessos, però una sociovergència arreglaria moltes coses i sense Junts la política del Govern està segrestada per partits com Sumar o els Comuns», lamenta, amb referència al Congrés, però també al Parlament, on els postconvergents descarten arribar a qualsevol acord amb el Govern de Salvador Illa.

«En temes com l’habitatge o la fiscalitat hi ha una majoria del país que està en posicions de centre, però els companys de viatge del Govern són partits d’esquerres i aquest és el drama de l’empresariat», afegeix una altra veu, que incideix que «els programes dels socialistes, Junts i fins i tot el PP són coincidents en molts assumptes, però, com que tenen interessos electorals superiors, no posen fil a l’agulla».

Un altre representant del teixit econòmic recorda, en relació amb aquesta ruptura, que «seria bo un entorn legislatiu estable i previsible», cosa que no ha abundat en aquesta legislatura a causa del còctel de socis de Sánchez: «Hem vist pocs processos legislatius transversals que hagin acabat en lleis, de manera que cal estar pendent de decrets i això no permet la tranquil·litat que desitjaria l’ecosistema empresarial català», explica.

Sobre el futur entre Junts i el PSOE cal esperar, indiquen les mateixes fonts, l’esdevenir de l’acció parlamentària en les pròximes setmanes. «Ens interessa que s’aprovin mesures que afavoreixin l’economia productiva, que rebaixin la tensió fiscal i que desenredin l’embolic burocràtic en el qual vivim».

Els interlocutors

Un altre influent empresari contactat per EL PERIÓDICO recorda que el món empresarial català no veu amb bons ulls la decisió de Puigdemont, perquè «el món empresarial és pragmàtic», però també assegura que un dels grans motius del distanciament de l’empresariat amb Junts són els interlocutors d’aquesta formació. «És un partit que no es pren seriosament l’economia», afirma aquesta font, que qüestiona el perfil dels alfils econòmics de Puigdemont. A aquest sector tampoc li va agradar la sortida de l’exconsellerJaume Giró de la direcció, que consideraven afí.

Notícies relacionades

Feijóo promet mantenir Almaraz oberta i reduir més de la meitat l’IVA de l’habitatge als joves

La Generalitat incorpora clàusules ambientals en més de la meitat dels contractes el 2024

N’hi ha d’altres que són més virulents amb Junts, malgrat que creuen que la ruptura és més retòrica que real. «¿Que potser Junts ha presentat alguna moció de censura? Només en quatre coses ha votat amb el PP», opina un membre de l’àmbit econòmic, en una línia similar a la que sosté un altre destacat empresari: «Junts és tacticisme i façana; si han trencat, que presentin amb el PP una esmena per acabar amb l’impost de patrimoni a tot Espanya», desafia.

«Ara només queda Sánchez Llibre», afegeix una de les veus consultades, amb referència al president de la patronal de les grans empreses, Foment. L’exdirigent d’Unió ha redoblat la seva activitat en els últims temps fins a convertir-se en el gran factòtum de les empreses a l’hora de mirar d’influir sobre Junts al Congrés. Per a això s’ha servit de la seva condició de veterà del món del lobbisme, les esmenes i la influència dels sectors econòmics en la política, així com de la seva proximitat a Albert Batet, president del grup parlamentari de Junts, amb qui parla amb freqüència. També visita assíduament Puigdemont a Bèlgica i, de fet, aquesta mateixa setmana ha celebrat una trobada amb l’expresident. Poc ha transcendit del contingut de la cita, però va concloure que res havia canviat: «Mentre no hi hagi convocatòria d’eleccions generals, la situació és la mateixa».