Barcelona despunta com a pol europeu de la biotecnologia

Tot i que aquí no hi ha grans empreses que exerceixin de companyies tractores, com sí que passa a França, a Suïssa o a Alemanya, l’ecosistema de petites empreses i start-ups que dissenyen i desenvolupen solucions biotecnològiques ha aconseguit col·locar Barcelona al mapa del sector. "Espanya, i en particular la capital catalana, s’han consolidat en les fases primerenques de la cadena de valor, és a dir en el descobriment, la recerca i el desenvolupament especialitzat, i això situa Barcelona com un hub regional de referència, al nivell de Cambridge i al costat d’altres ciutats emergents com Milà o la neerlandesa Leiden", afirma Ion Arocena, president de l’Associació Espanyola d’Empreses de Biotecnologia (AseBio). Arocena va presentar en l’última edició de la fira BioSpain l’informe The new geopolitics of biotechnology, una anàlisi que dibuixa el mapa de com es troba en aquests moments el biotech mundial. I Barcelona s’hi ha fet un lloc.

Ja el 2022, aquest sector va representar l’1,5% del PIB nacional, i el 2023 va arribar a un rècord històric d’inversió, amb més de 228 milions d’euros. "Som la novena potència mundial en producció científica en aquest àmbit i Espanya és un referent pel que fa als assajos clínics", amb un 21% més de cites que la mitjana global, assenyala Arocena. Davant tal constatació, afegeix el president d’AseBio, el següent pas ha de passar per "deixar de considerar la biotecnologia com un sector vertical i prendre consciència que és una tecnologia crítica per a la seguretat econòmica i l’autonomia estratègica de la Unió Europea". "Ja no parlem d’un sector emergent, parlem d’un sector consolidat", reitera Arocena. El següent repte és, doncs, el creixement.

"Per això hem pensat que era necessari, primer de tot, dotar el sector d’una eina que ajudés a interpretar aquesta nova realitat", prossegueix el president d’AseBio, que destaca com el mapa, de caràcter interactiu, analitza la posició d’Espanya en el context europeu i compara el panorama geopolític global de la indústria biotech de la UE davant els seus principals competidors dels Estats Units i la Xina. Els nord-americans "mantenen un paper dominant, però la seva hegemonia es veu desafiada pel ràpid i estratègic ascens de la Xina, que configura un escenari cada vegada més multipolar", explica.

L’anàlisi confirma que el lideratge nord-americà es recolza en tres pilars: el domini del mercat, amb la major part de les 100 principals empreses biotecnològiques per capitalització; la inversió massiva en R+D, amb 120.000 milions d’euros el 2023 davant els 11.800 milions de les companyies xineses, i un ecosistema financer dinàmic, en què el capital risc impulsa les start-ups a apostar per la innovació disruptiva abans que per la rendibilitat immediata. Davant d’això, la quota global de patents biotecnològiques a la Xina ha crescut un 317% en l’última dècada, fins a arribar al 14,2% del total i acostar-se als EUA (37,2%) i a Europa (22,7%). El gegant asiàtic també ha superat els països occidentals en nombre de publicacions científiques, amb 21.080 el 2024, i lidera el rànquing d’universitats punteres en recerca biotecnològica, "generant clústers regionals amb gran potencial per a descobriments futurs com el de Shanghai, que té un pes específic important", observa l’expert.

Notícies relacionades

Lily Allen publica el disc de ruptura definitiu

Com transvestir la nostàlgia de modernitat

Tot i que la Unió Europea, juntament amb el Regne Unit i Suïssa, continua sent un actor clau, "la seva posició s’ha estat debilitant durant els últims anys", afirma Arocena. La quota de patents en aquest àmbit va caure un 27% entre el 2010 i el 2021, "cosa que no deixa de ser un reflex directe de l’ascens de la Xina". I malgrat que les seves universitats continuen atraient talent internacional, Europa hauria de reduir la seva bretxa d’innovació si no vol perdre la carrera per la sobirania tecnològica. Dins d’Europa, a més, l’anàlisi també revela que la situació és desigual: l’epicentre de la biotecnologia es troba a Suïssa, Alemanya, el Regne Unit i França, on companyies històriques com Novo Nordisk, Novartis, Sanofi i Bayer concentren tant la facturació com la inversió en R+D i la generació d’ocupació. Només el 2022, el sector va crear més de 913.000 llocs de treball i va aportar 38.100 milions d’euros al PIB europeu.

Des de la pandèmia i després de les crisis de subministraments que es van desencadenar després de l’esclat de la guerra d’Ucraïna, Europa s’ha tornat més vulnerable, per la seva dependència externa en productes crítics com els medicaments. En aquest sentit, cobra valor el model creat a Espanya, "que ha demostrat solidesa en R+D, però que ara ha de transformar-se també en èxit comercial, generació d’ocupació i lideratge econòmic", aposta el president de l’associació d’empreses biotech. ¿Com s’ha de fer? "Doncs elevant la inversió en R+D, que amb l’1,49% del PIB segueix per sota de la mitjana europea, i garantint prou finançament perquè pimes i start-ups puguin créixer i competir a escala global". També és clau, suggereix, "establir un marc regulador àgil, predictible i proinnovació, en sintonia amb el de la UE, que faciliti l’arribada de noves tecnologies al mercat".