Lax'n'Busto, una vella emoció a Barts

Després de la marxa, fa dos anys, del seu segon cantant solista, Salva Racero, Lax’n’Busto ha sortit al pas d’una manera molt original, aquestes set veus convidades que alternen en el seu nou disc, ‘Polièdric’. Però, com es va veure aquest divendres a Barts, potser no s’haurien de trencar tant el cap buscant solucions complexes: la resposta al seu actual cul-de-sac es diu Pemi Fortuny, el vocalista original de la banda (1986-2006), el més desitjat i ovacionat dels set que van desfilar per aquesta cita del festival Guitar BCN.

El grup ho sap, i va reservar per a ell els moments clau del repertori des de la mateixa obertura amb ‘Si no ho fas tu’, abans que Pol Fuentes (ex-Rosa-Luxemburg) el rellevés amb fresca teatralitat a ‘El pitjor’. La primera meitat del concert es va centrar en ‘Polièdric’, un disc ric en mitjos temps, de sonoritat ben modulada (producció de Santos&Fluren, associats a grups com Love of Lesbian, Sidonie o Elefantes) i cançons estimables, com la molt pop ‘Quan em diguis que m’estimes’, defensada en femení per Nerea Bassart; ‘Anestèsia’, que va fer seva Ernest Armengol, o la intimista, més ‘soft rock’ que ‘power ballad’, ‘No ets d’aquest món’, molt afí al registre de Ramon Mirabet.

Tremolor a la sala

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

La banda ha refinat el seu art compositiu i tots els cantants seleccionats tenen nivell, incloent-hi els aspres i profunds Miquel Abras i David Ros. En fi, també Adam Lambert ho fa molt bé amb Queen i mai serà Freddie Mercury. L’ànima de Lax’n’Busto la va encarnar Pemi Fortuny, que quan va anunciar “una de les velles”, la remota ‘Pagès’, suós i somrient, va fer que Barts tremolés d’emoció.

Seva va ser la nit al tram final, i encara que compartís el micro era com si allà només hi fos ell. Ebullició a la sala amb ‘Una altra vegada’ (solo gairebé metaler d’un generalment contingut Pemi Rovirosa), ‘Tinc fam de tu’, el senzill i vivificant rock’n’roll de ‘Miami Beach’ i el triomfal ‘Llença’t’, tancant una nit de la qual Lax’n’Busto podria treure conclusions sobre el que vol o pot ser de gran.