L'ACTUALITAT A LA CIUTAT DELS CANALS

Una Biennal del nostre temps

Immigració, censura, guerra i racisme són alguns dels temes que aborden els artistes convidats a la gran cita de Venècia

zentauroepp48040143 epa4631  venecia  italia   06 05 2019   fotograf a de la lle190509194529

zentauroepp48040143 epa4631 venecia italia 06 05 2019 fotograf a de la lle190509194529 / ANDREA MEROLA

3
Es llegeix en minuts
Mauricio Bernal
Mauricio Bernal

Periodista

ver +

L’exhibició de les restes recuperades del barco que l’abril del 2015 va naufragar a prop de Líbia amb més de 700 immigrants a bord ('Barca nostra', de Christoph Büchel) és la més expressiva mostra que l’art no sempre és un abstracte renyit amb el seu context, però no és una anècdota en aquesta 58a Biennal de Venècia, edició estretament lligada als temps que li serveixen d’assentament. Per descomptat, no és casualitat: si no diu prou el suggestiu títol que el comissari novaiorquès Ralph Rugoff va escollir per a la mostra, ‘May you live in interesting times’ (Tant de bo visquis en temps interessants), ho diu el mateix Rugoff cada vegada que té ocasió: molts dels artistes escollits, remarca, "exploren històries problemàtiques i situacions socials" de l’actualitat. Ho fan amb perspectiva i interès per la complexitat, just en els temps de les notícies falses i les veritats simples de 140 caràcters.

'Barca nostra' és la mostra expressiva que l’art no està renyit sempre amb el seu context

La Biennal obre les seves portes al públic a partir de dissabte, però com de costum, Venècia assaboreix amb delit els dies previs a l’obertura. Els 'vaporettos' van marcats tots amb publicitat de l’esdeveniment i els turistes de l’art semblen voler diferenciar-se dels turistes rasos exhibint les bosses de tela que regalen a tots els pavellons. Aquest dijous ja resultava tumultuosa l’experiència de caminar per l’Arsenal, que acull el gruix de la mostra comissariada per Rugoff, i les inauguracions se succeeixen una després d’una altra al so que marquen els bellinis. En aquest ambient, la realitat irromp amb la seva demolidora cruesa. Immigrants deixats a la seva sort al mar. Racisme. Censura. Guerra. Extinció de les espècies.

Poetes empresonats

Si existís un premi del públic, en la baralla de finalistes hi hauria l’artista índia Shilpa Gupta, almenys jutjant pels comentaris escoltats al vol entre els visitants de 'Perquè, en la teva llengua, no hi puc encaixar', denúncia de la censura que documenta els casos de 100 poetes empresonats pel seu treball entre el segle VII i l’actualitat. Un centenar de micròfons pengen del sostre i un centenar de fiblons broten del terra amb un full de paper enfilat, on figuren el nom del poeta, un poema de la seva autoria i les dates del seu empresonament. Dels micròfons brollen veus que llegeixen els poemes. "Les restriccions polítiques i socials que han patit els poetes" és una de les inquietuds de capçalera de Gupta, segons diu ella mateixa, segurament conscient de parlar de la censura en un món amb tendència a posar-la en pràctica amb sospitosa assiduïtat. Ni el segle XXI se n’ha lliurat.

El comissari de la mostra convida el públic a "reconstruir la realitat del dia a dia" a partir d’allò que es veu

Notícies relacionades

Uns metres més enllà està l’infaltable Christian Marclay, que presenta a la ciutat dels canals la seva última obra, '48 pel·lícules de guerra', desafiadora instal·lació visual, cacofònica i immersiva al millor estil Marclay; i uns metres més enllà, el nord-americà Anthony Hernández amb les seves fotografies del que considera les ruïnes romanes modernes, és a dir, les que han deixat els fallits projectes de renovació urbana; i més enllà encara Tavares Strachan, l’artista de les Bahames que es materialitza a la mostra amb la seva denúncia del racisme a través de la figura de Robert Henry Lawrence, el primer astronauta negre, mort en un accident que al seu dia molts van celebrar (la seva dona va rebre una carta, explica la mostra, en la qual algú expressava la seva alegria perquè així "no hi hauria ‘negrates’ a la lluna").

Pròxim Orient, Calcuta...

Aquesta Biennal és una Biennal dels nostres temps. Aborda el conflicte del Pròxim Orient a través de les fotografies de Rula Halawani ('El mur' i 'El mur de nit’); el drama dels desposseïts de Calcuta a través de les imatges i el treball pacient de Soham Gupta (Angoixa); el problema dels mamífers europeus en via d’extinció amb la sèrie d’escultures pertorbadores de Jimmie Durham. Tot això, no obstant, no té significat sense un públic que ho interpreti. Ja ho diu Rugoff: "El més important d’una exhibició no és el que passa dins de la galeria, sinó com el públic utilitza després la seva experiència per reconstruir les realitats del dia a dia des d’una més àmplia perspectiva". Que així sigui.

Temes:

Exposicions Art