CRÍTICA DE CINE

'Gracias a Dios': el temps dels abusos

La mirada és àmplia i irada, però el conjunt no resulta tan homogeni com es podria esperar. Ozon obre moltes portes i, tot i que no pretén tancar-ne cap, queden massa ajustades

estrenos de la semana trailer de gracias a dios 2019 / periodico

1
Es llegeix en minuts
Quim Casas

Gracias a Dios ★★★

Direcció:  François Ozon

Repartiment:  Melvil Poupaud, Denis Ménochet, Swann Arlaud, Eric Caravaca, Josiane Balasko, Hélène Vincent

Títol original:   'Grâce à Dieu'

País:  França

Durada:  137 minuts

Any:  2019

Gènere:  Drama

Estrena:  17 d’abril del 2019

Obert a qualsevol enunciat temàtic des que va començar a dirigir fa més de dues dècades, sobretot pel que fa a la representació del sexe en pantalla, el cineasta francès François Ozon aborda a 'Gracias a Dios' un dels temes més actuals que ha contemplat en la seva vasta filmografia, el de la pedofília en el context religiós. Intenta no ser un film més sobre el tema a partir d’una idea que de vegades va en contra seu: incloure el major nombre de posicions possibles entre les víctimes.

D’aquesta manera, una primera part de la pel·lícula incumbeix al personatge encarnat per Melvil Poupaud, que va ser un fotògraf envanit afectat de càncer en el film d’Ozon  'El temps que queda'. És pare de família nombrosa (cinc fills), té una bona feina i és catòlic practicant. Ozon filma l’entorn familiar i religiós, els àpats a casa, la presència en les misses. El personatge va patir abusos sexuals per part d’un sacerdot repetidament. Vol fer-ho públic i es troba amb els ferris mecanismes de la mateixa Església i, després d’aquesta, de la societat més conservadora. Continua sent catòlic, tot i que al final del film haurà de respondre a la pregunta de si encara creu en Déu.

Notícies relacionades

Gràcies a Déu s’han fet moltes coses. Les Croades, sense anar més lluny. Amb la suposada i abstracta gràcia de Déu s’emparen els seus acòlits per practicar abusos de qualsevol tipus. A mesura que el personatge de Poupaud s’esvaneix, sense desaparèixer, creixen altres individus de posicionaments ben diferents al seu (un ateu, un marginat malalt, un metge més actiu que reactiu) que també van patir els abusos del mateix sacerdot. La mirada és àmplia i irada, però el conjunt no resulta tan homogeni com es podria esperar. Ozonobre moltes portes i, tot i que no pretén tancar-ne cap, queden massa ajustades

Hi ha detalls curiosos en el film: a les dependències de l’inspector de policia que s’encarrega del cas de demanda pot veure’s un pòster de 'Spotlight', l’oscaritzada pel·lícula sobre la pederàstia a Boston. Una manera de dir-nos, potser, que el cine ha de continuar estant atent en relació amb aquest tema.