'7 raons per fugir': relats encara més salvatges

Ara fa cinc anys, tres col·legues de l’adolescència, Esteve Soler, Gerard Quinto i David Torras, van decidir unir talents per convertir en curt una història escrita pel primer per al teatre, com una part de ‘Contra la democràcia’, text guanyador del Serra d’Or el 2012. El resultat, 'Interior. Família, “bastant punk, fet amb recursos mínims”, segons recorda Soler, va arribar fins al prestigiós festival de Clermont-Ferrand, i això els va permetre plantejar-se un desafiament encara més gran: el llarg.

El resultat, ‘7 raons per fugir’, és com a ‘Interior. Família' multiplicat per set: set històries comicoterrorífiques al voltant d’altres tants engranatges d’una societat occidental que, es miri per on es miri, no funciona. “La idea era partir de la comèdia per després introduir, de forma inesperada, un component de terror”, explica Soler. “Aquesta ruptura genera una distància crítica i aquesta distància permet el debat”. El seu company Quinto (avui només falta Torras) hi afegeix: “El concepte és el de bombó enverinat”.

Hi ha una gana de contes foscos amb moral, com demostra que s’hagi donat llum verda a un revival de ‘La dimensió desconeguda’, gran referència per als codirectors. (Esteve): “A mi és un material que em fascina. Jo tinc la teoria que parla sobre la solitud. Et deixa un pòsit molt vinculat a aquesta emoció”.

El perill del compromís

Notícies relacionades

'7 raons per fugir': indignats i emfatitzats

TV3 i Anna Simon busquen la millor parella de pagesos a ‘El tros’

La història interpretada per Aina Clotet, ‘Progrés’, remet a l’última i tecnòfoba temporada del clàssic de Rod Serling i, per descomptat, a totes les de ‘Black mirror’. La seva antiheroïna pot ser una psicòpata, però s’hi podrà reconèixer, almenys una mica, qualsevol amo d’un ‘smartphone’. La dependència de la tecnologia ens està deixant sense empatia: “Tenim el sofriment al costat i no fem res”, explica Clotet. “Perquè no sabem què fer, perquè no podem, perquè no ens ho han ensenyat, perquè el capitalisme ens encega... La història em generava ansietat i em portava a l’autocrítica”.

L’estel·lar repartiment d’aquest 'Relats salvatges’ a la catalana ("els nostres són encara més salvatges", diu Quinto) inclou també Sergi López, Emma Suárez, Francesc Orella, Vicky Peña o l’ubic David Verdaguer, com a nòvio d’un casament cataclísmic a 'Compromís'. “El que més m’atreia era treballar la comèdia des d’un lloc molt seriós”, explica. “Al cine espanyol, o es fa drama, o es fa un tipus de comèdia superpassada. Aquí es tractava de patir i viure-ho de veritat. Ja seria decisió de l’espectador si riure... o no”.