L’Audiència condemna Villarejo per suborn en el contracte amb Planeta

Dos José Ramons –José Ramón Navarro, president de la Sala d’Apel·lacions de l’Audiència Nacional, i José Ramón González Clavijo, ponent– i el magistrat Eloy Velasco van fer una sentència que anul·la la dictada per la Sala Quarta de l’Audiència Nacional que va condemnar l’excomissari José Manuel Villarejo a 19 anys de presó per saltar-se la valoració de les proves de delictes de suborn i extorsió. Ara, els mateixos magistrats hauran d’examinar-les i dictar una nova sentència.

Alhora, també ahir, la Sala Quarta va condemnar Villarejo pels seus treballs per a l’editorial Planeta en el laude arbitral amb la ràdio Kiss FM, per delicte de suborn, a tres anys de presó.

D’aquesta manera, tot i que la sentència que ara ha anul·lat la Sala d’Apel·lacions (Iron, Land i Pintor) havia sigut la primera de les gairebé 50 peces separades de la causa Tàndem (cas Villarejo), resultarà que la peça número 12, la d’Editorial Planeta-Kiss FM, serà la primera a haver condemnat l’excomissari per suborn. La nova sentència d’Iron, Land i Pintor, segons fonts judicials, no estarà a punt fins a l’últim trimestre de l’any.

La magistrada Teresa Palacios ha sigut la ponent en el cas de l’encàrrec d’Editorial Planeta d’un treball que va oferir Villarejo el febrer del 2014, i va acceptar el grup empresarial, per investigar els presumptes suborns, segons la versió que els va oferir el llavors comissari, d’un àrbitre, Julio González Soria, designat per la Cambra de Comerç de Madrid, que va enfrontar societats del grup Planeta per l’adquisició de l’emissora de ràdio Kiss. Aquest laude va ser desfavorable per a Planeta.

Villarejo va ser encomanat per investigar Julio González Soria a fi de reunir informació –de la base de dades a la qual com a policia tenia accés– per presentar una querella contra l’esmentat àrbitre. El llavors comissari va proposar el pagament a la seva empresa Cenyt d’una provisió de fons d’un milió d’euros. Planeta va pagar 40.000 euros a compte, per veure si les dades valien el que afirmava l’excomissari, que va realitzar diversos informes amb dades obtingudes en la seva condició de policia, en què va col·laborar també el policia Antonio Giménez Raso.

"Entre el gener i el juny del 2014, Villarejo i Giménez Raso, a través de Cenyt [propietat de Villarejo], van consultar indegudament i sense cap autorització, per decisió expressa i sota la supervisió del primer, les bases de dades policials en relació amb Blas Herrero, Ignacio José Baeza Fernando de Rota i Julio González Soria, persones totes citades en la investigació efectuada pels referits acusats", assenyala la sentència, entre altres activitats "incompatibles amb la seva funció policial".

En el moment en què van passar els fets, Villarejo era policia en actiu i va ser ell qui, afirma la sentència, va sol·licitar la retribució per realitzar el que va emmarcar en el seu negoci particular derivat de la seva condició d’empresari amb clients. Una bicefàlia que s’ha de descartar, perquè entraria de ple en el que s’ha denominat per la doctrina com una autèntica venda de funció pública.

Amb tot, la sentència absol el responsable de seguretat de Planeta i el director dels serveis jurídics, Antonio López i Luis Elías, respectivament, del delicte de suborn actiu (que van pagar la retribució a Villarejo), al considerar que tots dos desconeixien la condició de policia en actiu de Villarejo quan el van contractar.

És probable que el tribunal no comptés amb prou informació al dictar aquesta absolució. ¿Què passaria si els caps de López i Elías sí que sabien que Villarejo era una estrella policial assignat a la direcció adjunta operativa (DAO) de la Policia? ¿Hi ha evidències d’això?

Es pot afirmar que de les gravacions fetes per Villarejo existeix aquesta relació d’un dels caps dels responsables de seguretat i serveis jurídics, el 2014. En particular, aquest diari ha tingut accés a aquest àudio. La conversa gravada l’any esmentat (4 de novembre del 2014) correspon a un dinar entre l’adjunt a la presidència d’Atresmedia i president de La Razón, Mauricio Casals, Villarejo, el jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu, el comissari José Luis Olivera i l’empresari Adrián de la Joya.

El suborn

El magistrat José Ramón González Clavijo ha sigut el ponent en els recursos d’apel·lació contra l’exclusió, entre d’altres, de delictes de suborn en la sentència que va condemnar el juliol del 2023 Villarejo a 19 anys de presó.

L’estudi que ell i els magistrats Navarro i Velasco han dut a terme va durar mesos (els recursos d’apel·lació es remunten al setembre del 2023), abans d’arribar a la sentència coneguda ahir. Es pot dir que, abans de pronunciar-se sobre els delictes pròpiament, fan un repàs de les qüestions prèvies de tota la causa que va donar lloc a Tàndem i particularment aclareixen com va ser conforme a dret que els fiscals ordenessin la detenció de l’excomissari el 3 de novembre del 2017 (punt 441 de la sentència). Destaquen les proves no valorades pel tribunal de la Sala Quarta sobre les proves del grau de coneixement de la condició de policia de Villarejo i en connexió amb el suborn apunten totes les proves a la peça Iron no examinades (cinc) i a Land (dues).

Notícies relacionades

La sentència ‘mutant’ del procés

Puigdemont reapareix a les portes del principi d’acord ERC-PSC

Sobre el delicte de suborn, la sentència assenyala que "la Sala d’Apel·lació, sense pronunciar-se sobre aquest delicte, tasca que correspondrà a la sala d’instància, es limita a examinar la doctrina del Tribunal Suprem sobre el delicte de suborn, el bé jurídic protegit del qual és la recta imparcialitat en l’exercici de la funció pública, garantint la probitat i imparcialitat dels seus funcionaris. Segons la jurisprudència, aquest delicte no necessita un dany a la causa pública entès com a "perjudici verificat i acreditat" al marge del torçament que comporta el principi d’imparcialitat o objectivitat en l’acompliment de l’activitat pública. El delicte quedaria consumat amb la sol·licitud o oferiment d’una donació, sense necessitat que es produeixi el resultat material extern o que s’executi efectivament el comportament contrari a dret que es busca, ja que des d’aquell moment queda perjudicada l’administració, així com la imparcialitat dels seus funcionaris".

Aquesta doctrina condueix, és obvi, a incloure en la futura sentència els delictes de suborn. Tot i que els magistrats no es pronuncien, estan donant les pistes perquè la Sala Quarta així ho faci..