Anar al contingut

CITA A L'ARGENTINA

La discussió sobre el llenguatge inclusiu pren el Congrés de la Llengua Espanyola

Mentre unes opinions afirmen que ha arribat l'hora de feminitzar el llenguatge, altres objecten que dona resultats artificiosos

Abel Gilbert

La discussió sobre el llenguatge inclusiu pren el Congrés de la Llengua Espanyola

JUAN IGNACIO RONCORONI

Les discussions sobre la necessitat d’avançar en l’adopció del llenguatge inclusiu creixen en una Argentina on el moviment feminista pren forma multitudinària. Els ecos dels seus reclams, que són en rigor de caràcter regional i global, no podien deixar de tenir el seu lloc en el VIII Congrés Internacional de la Llengua Espanyola (CILE) que es fa a la província de Córdoba, uns 600 quilòmetres al nord-oest de la ciutat de Buenos Aires. L’escriptora argentina Luisa Valenzuela va considerar l’espanyol com “una llengua hospitalària però morosa” i va afirmar que “molts el temen al llenguatge inclusiu perquè amenaça la supremacia masculina i potser fins i tot el mateix monoteisme”. L’autora de ‘Cuidado con el tigre’ va fixar la seva actitud en una taula de debat convocada sota el lema ‘L’espanyol, llengua universal’ al costat de José Luis Moure, el president de l’Acadèmia Argentina de Lletres. Moure es va mostrar més evasiu a la qüestió, però Valenzuela va insistir a assenyalar que l’espanyol “està en deute” amb una qüestió medul·lar dels últims anys.

No en va a Córdoba es va insistir que la RAE va publicar a fi de l’any passat un ‘Libro de estilo de la lengua española’ en què va incorporar termes com ‘yutubero’, ‘wasap’, ‘tuit’, i fins i tot normes relacionades amb l’ús de les emoticones. Però, de moment, la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola no accepta l’ús desdoblat, com “tots i totes”, ni menys les variants en i, x i @. En aquest context, la presidenta del Consell d’Estat espanyol i exvicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, es va mostrar convençuda que “ha arribat el moment” d’un gir en la parla que deixi enrere el seu caràcter patriarcal. L’idioma, va remarcar, “no és neutre”. La paraula “dona forma al pensament i les feministes sentim que la societat ha funcionat amb un llenguatge que ha respost fonamentalment a un model polític dominant que continua vigent en l’actualitat”. Per canviar el model, va afegir, “també necessitem utilitzar la via del llenguatge, canviar el llenguatge, un llenguatge en què tots ens vegem reflectits, especialment els qui fins ara només han format part del model en posició de subordinació”.

El director de l’Acadèmia Mexicana de la Llengua, Gonzalo Celorio, es va mostrar a favor de la visibilitat de la dona en el llenguatge. Tot i que va considerar que una llengua “no es parla per decret”, va recordar les subtileses amb què de vegades funciona l’exclusió. “Es pot dir els nens i les nenes, però aquest desdoblament de vegades resulta terriblement artificial. Ara, per ser políticament correcte, un hauria de dir el gos i la gossa són la millor el millor amic i la millor amiga de la dona i de l’home indiferentment i no sempre respectivament”. 

La polèmica Espanya-Mèxic

Com no podia ser de cap altra manera, Celorio es va veure obligat a intervenir en una controvèrsia en principi aliena a l’agenda del congrés però que va irrompre en bona part de les seves taules i ponències: l’exigència d’Andrés Manuel López Obrador  a Espanya i el papa Francesc d’unes disculpes per les conseqüències de l’anomenada conquesta. Al seu criteri, l’Espanya actual no ha de demanar disculpes  per una cosa que “va passar fa 500 anys”. Va recordar, en aquest sentit, que no eren els Borbons sinó Àustria qui gestionava llavors la corona espanyola. “I en tercer lloc, hi ha hagut un procés de conquesta espiritual tan fort que nosaltres, els mexicans, som d’alguna manera els responsables d’aquesta marginació que pateixen els indis”. Celorio en aquest sentit es va plegar a la reflexió de Mario Vargas Llosa a l’inaugurar dimecres passat el CILE. “Els que vivim allà tenim més a veure amb aquesta conquesta que els que es van quedar a Espanya”.