Mor el novel·lista i traductor Enrique de Hériz als 55 anys

Quan la seva celebrada novel·la ‘Mentida’ va guanyar el Premi Llibreter el 2004, Enrique de Hériz comentava que hi intentava analitzar “el perquè de l’obsessió per saber qui som si, al cap i a la fi, hi ha una única identitat per a tothom: la mort”. Aquesta, en el seu cas, ha arribat massa aviat: aquest dijous, l’escriptor, traductor i editor català ha mort a Barcelona als 55 anys després de lluitar durant l’últim any contra un càncer. La cerimònia en record seu se celebrarà aquest diumenge, a les 10 hores, al tanatori de les Corts.

Crític literari i columnista d’‘El Periódico de Catalunya’ des de fa gairebé dues dècades, Enrique de Hériz (Barcelona, 1964) des de molt jove va començar a treballar en el món editorial, tant de traductor com d’editor. Durant sis anys va ser director editorial a Ediciones B, feina que va abandonar el 2000 per dedicar-se de ple a la vocació d’escriptor. “No va ser una elecció difícil. Sabia que era escriptor i que allò de treballar d’editor era circumstancial”, afirmava llavors. 

Quatre celebrades novel·les

Quan va prendre la decisió d’abandonar el seu paper d’editor per poder concentrar-se en l’escriptura i la traducció (a més de convertir-se amb el temps en un corredor de fons consumat i transeünt urbà cavalcant una Brompton plegable). De Hériz havia publicat ja dues novel·les, 'El día menos pensado’ (1994) i 'Historia del desorden' (2000). La seva decisió va recollir aviat el reconeixement de la crítica i dels lectors. Poc després d’obtenir el Premi de Narració breu de la Uned amb el relat ‘Sorda, pero ruidosa’ (2003), l’èxit li va arribar amb l’aplaudida Mentira, Premi Llibreter del 2004, una novel·la protagonitzada per dues veus narratives que recorren les històries i mentides de diverses generacions familiars; la d’una antropòloga a qui es dona per morta per error i la de la seva filla, que viu entre Barcelona i la Costa Brava. ‘Mentira’ va ser traduïda a nombroses llengües i va ser publicada als Estats Units, en uns moments en què l’accés dels escriptors espanyols a aquest mercat editorial era encara més difícil que avui. La seva última novel·la publicada, en què explicava l’ascens i caiguda del millor mag del món, que, després de quedar-se cec, ha d’aprendre a sobreviure, va ser ‘Manual de la oscuridad’ (2009), publicada, com totes les anteriors, per Edhasa. 

“Era un escriptor de cocció lenta”, recordava avui el seu editor, Daniel Fernández. En la dècada passada des de la publicació de ‘Manual de oscuridad’ De Hériz es va centrar en la seva tasca de traducció, en la seva família i en les classes a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Després d’un període en què va col·laborar, de la mà d’Anik Lapointe, en la coordinació de l’equip de traductors de l’editorial Salamandra, va deixar aquesta tasca, quan la seva exigent dedicació al projecte va acabar absorbint el seu temps, per tornar a centrar-se en l’escriptura. “Tenia un projecte de novel·la en què feia quatre o cinc anys que estava treballant, però la mort l’ha trobat”, lamentava ahir Fernández.

Dels seus treballs com a traductor destaca la versió íntegra, per primera vegada al castellà, de ‘Robinson Crusoe’, el clàssic de Daniel Defoe, en què va invertir més de tres anys, o autèntics reptes com la traducció de la novel·la negra en vers ‘La máscara del mono’, de l’australiana Dorothy Porter, un tipus de projecte que pocs podien publicar a part de Pere Sureda, editor i amic amb qui va col·laborar tant a Ediciones B com en les editorials La otra orilla i Navona. 

Els últims mesos, malgrat la malaltia, De Hériz havia publicat ressenyes literàries en aquest diari. L’última fa només un parell de setmanes, sobre el llibre de relats d’A. M. Homes ‘Días temibles’. 

Al poc de conèixer-se la notícia, col·legues com Rosa Montero lamentaven la seva mort a Twitter. 

Dolor, dolor, dolor. Ha mort Enrique de Hériz, un dels millors escriptors espanyols (llegiu ‘Mentira’) i una de les millors persones que mai he conegut. La meva abraçada emocionada i consternada a la Yolanda i els seus fills, i tots els amics que també ens hem quedat orfes pic.twitter.com/Aq25zlNvs2

— Rosa Montero (@BrunaHusky) 14 de març del 2019