Secrets inconfessables

Era el 19 setembre del 1989 quan Paloma Sánchez-Garnica va visitar per primera vegada el Berlín socialista. Tot just 40 dies abans de la caiguda del mur que dividia la ciutat, va pujar en un metro del sector occidental i va passar l’“aclaparadora” zona de control per sortir en el que li va semblar un altre planeta, un lloc “detingut en el temps”. Aquesta imatge la va marcar. Trenta anys després i convertida en una de les escriptores més celebrades de la seva generació torna ara a la traumatitzada capital a la seva nova novel·la, ‘La sospecha de Sofía’ (Planeta).

A la seva nova obra Sánchez-Garnica parteix del Madrid tardofranquista, on una anodina família burgesa rep un cop que canviarà les seves vides. La Sofía és una noia brillant les aspiracions professionals de la qual van ser truncades al casar-se, una decisió que la va supeditar als rols d’una dona 'comdéumana', relegada a la cria de les seves filles i a cura de la llar. Advocat i fill d’adeptes al règim, en Daniel rep un dia una carta anònima en què se li revela que va ser adoptat i que si vol conèixer la veritat sobre el seu origen ha de viatjar rumb a París, on espera el seu desconegut germà.

Sota aquesta intrigant premissa, ‘La sospecha de Sofía’ obre la porta a un vendaval de trobades, revelacions, secrets familiars i esdeveniments històrics que l’autora entreteixeix de forma quirúrgica, construint una novel·la que bascula entre el drama intimista i un ‘thriller’ que s’enterboleix a mesura que passen les pàgines. “La història privada de la gent, el que no apareix als diaris ni és fruit de l’estudi d’historiadors, això és molt més brutal”, confessa. Les arts fosques de la Stasi, l’aparell d’intel·ligència de l’Alemanya socialista, tenen en això un rol clau.

Dones contra el jou

Sota la tensió d’una novel·la d’espies, Sánchez-Garnica torna a retratar els secrets i contradiccions de l’Espanya franquista, una constant a la seva obra que apassiona l’autora madrilenya. “M’interessa saber d’on venim per comprovar una mica més el que som i poder afrontar millor el futur”, explica. “La literatura és una manera molt grata de fer-ho”. De Carrero Blanco a Nino Bravo, les referències històriques són una picada d’ullet a aquesta realitat canviant amb esclats de modernitat.

Per enfocar aquesta societat posa el focus en la Sofía, una noia oprimida pel jou dels dogmes nacional-catòlics d’una dictadura el masclisme de la qual “va malgastar talents que haurien enriquit el país”. El seu rumb vital es veu trastocat amb el viatge del seu marit. Com va fer en ‘Mi recuerdo es más fuerte que tu olvido’ (amb què va obtenir el premi Fernando Lara 2016) i ‘La sonata del silencio’, la novel·lista desenvolupa la complexitat emocional d’una dona a la recerca de la seva identitat i a qui dona ales al submergir-la en un espiral de silencis, mentides i perilloses indagacions sobre els que l’envolten.

Viatge per la història

També llicenciada en Història, Sánchez-Garnica no volia desaprofitar l’ocasió d’ampliar les fronteres més enllà del Madrid en blanc i negre per fer transitar els seus personatges per grans moments de la història. Així, part de l’acció ens situa el turbulent i contestatari maig del 1968, a la París idealista i estudiantil que Bertolucci va retratar a ‘Soñadores’ i que aquí serveix com a catalitzador de noves realitats per a la Sofía.

A les seves 656 pàgines ‘La sospecha de Sofía’ viatja també a l’altre costat, a la República Democràtica Alemanya (RDA), on explora una vida grisa marcada pel temor i la paranoia. Inspiració clara d’aquest llibre, es fa impossible no pensar en la reconeguda pel·lícula alemanya ‘La vida dels altres’. Des dels ulls de la Stasi, el lector es converteix en un inquietant 'voyeur' dels secrets i les pors alienes.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Amb aquest tríptic de contrastos, l’autora contraposa personatges de realitats enfrontades per exposar les contradiccions de les seves cosmovisions, polítiques que van dividir el món de postguerra, en un ventall de sentiments trobats i matisos ideològics. “Quan els posen davant el mirall és quan els fa pensar, qüestionar-se una cosa que tenen normalitzada”, explica. Per l’autora, això és essencial per recordar que s’han de “cuidar” els drets adquirits.

Des de la seva particular “habitació pròpia”, Sánchez-Garnica va tardar un any i mig a aconseguir arrencar aquesta magnètica novel·la que a més compta amb el “regal” d’una banda sonora pròpia composta pel seu fill Javier. Una lectura intensa, reflexiva i fins i tot asfixiant.