UNA ENTITAT AMB GREUS CONFLICTES
La crisi de la SGAE: Teo Cardalda esclata des de Mèxic
El músic gallec denuncia maniobres brutes per apartar-lo de la vicepresidència de la SGAE mentre estava de gira amb Cómplices
jgarcia47183216 olympus digital camera foto de teo cardalda para el190302174105
Lluny d’haver segellat la pau, la SGAE continua immersa en una tempesta eterna. Pilar Jurado ja ha pres possessió com a màxima mandatària de l’entitat i divendres va presidir el seu primer consell de direcció, però els esdeveniments que van desembocar en la destitució de José Ángel Hevia i l’elecció de la compositora i soprano madrilenya com a nova presidenta no anuncien una època fàcil. Prova d’això és la revolta interna que hi va haver a l’escola de Pequeño Derecho; el dels músics, el més poderós i, com sempre, el més enrevessat.
Un dels directius que ha sortit més escaldat de la junta de dimecres passat és Teo Cardalda. El músic gallec ni tan sols hi va poder ser present perquè la reunió es va convocar un dia que se sabia que estava actuant a Mèxic amb el seu grup Cómplices. Però des de la distància, no va trigar a saber que s’estava maniobrant per prendre-li la vicepresidència. I ha esclatat. El músic gallec qualifica l’episodi de “patètic” i “penós”. “El primer que faré quan torni a Espanya és convocar un comitè de Pequeño Derecho, saber quants volen que me’n vagi i votar”, ha anunciat des de Monterrey.
Fonts de l’entitat apunten que després d’aquesta maniobra, plantejada en una reunió dels músics un dia abans de votar la destitució d’Hevia, hi hauria la intenció d’entregar-li a la cantautora Inma Serrano el lloc de Cardalda. Fossin quines fossin les intencions, totes van quedar avortades per altres companys de l’escola de Pequeño Derecho adduint que “no era la manera de fer les coses”, relata l’exmembre de Golpes Bajos, indignadíssim perquè això hagi passat mentre ell estava “en la distància, sense dret a vot ni a delegació.”
Miguel Ríos o Plácido Domingo
Desesperat després de quatre mesos en els que la nova junta directiva amb prou feines ha solucionat res, Cardalda se sincera: “De vegades penso que seria una solució tirar-ho tot i partir de zero, unir-nos amb l’AIE (la societat d’Artistes, Intèrprets o Executants), vendre Longoria (el palau i seu de l’entitat), anar-nos a unes oficines noves, funcionals i més barates i crear una entitat de gestió amb un altre nom”. Ell apostaria ja mateix per un president simbòlic com ara “Miguel Ríos o Plácido Domingo” recolzat per “un equip de tècnics espectacular”.
Segons l’opinió de Cardalda, “cal canviar moltíssimes coses”, diu, referint-se al funcionament intern de la SGAE. “Un dels problemes és tot el poder del president”, afegeix. Fins i tot dubta de la idoneïtat de les últimes decisions: “Ficar-me a mi a fer de president o al pobre Hevia, a qui he vist fondre’s de mica en mica durant aquests mesos i perden els nervis i el cap diverses vegades, no em sembla el més encertat”. Qualifica el gaiter com un “amic”, però també reconeix que en aquestes últimes setmanes han tingut “diferents punts de vista sobre diversos assumptes”. Tot i així, diu estar disposat a oblidar les punyalades rebudes i centrar-se en el que és crucial: evitar la intervenció ministerial. Pel que fa a Pilar Jurado, només desitja “que es posi les piles amb el requeriment del ministeri i intenti posar una mica de seny en tota aquesta bogeria”. I que, per evitar un altre final precipitat com el d’Hevia, obtingui el recolzament de la resta de la junta directiva. El seu, avança Cardalda, ja el té.
La doble paradoxa de Jurado
Mentrestant, Antonio Onetti, el candidat derrotat després de la caiguda d’Hevia, espera amb interès les primeres decisions de la nova presidenta. Per exemple, com plantejarà el repartiment del juny i si aquest se cenyeix al límit del 20% que va determinar el govern respecte als ingressos que les televisions poden recuperar pels programes de matinada. Aquí es veurà si aquesta nova etapa és tan nova com es promet. I és que la inesperada presidència de Pilar Jurado se sosté en una doble paradoxa. D’una banda, és la directiva de l’actual junta de la SGAE que va obtenir menys vots: 744. (Darrere seu només hi ha els quatre editors, però l’escola editorial no ha tingut opcions de presidir l’entitat autoral durant tota la seva història). De l’altra, Pilar Jurado substitueix Hevia gràcies al vot dels mateixos directius que fa només quatre mesos van entregar-li a ell el comandament de la nau.
