Peter Lord, el senyor de la plastilina a Animac

En una edició d’Animaccom la d’aquest any, dedicada a la ‘stop motion’ o animació corpòria, era essencial que entre els convidats hi hagués algun il·lustre representant d’Aardman Animations, l’estudi anglès especialitzat des dels anys 70 en aquesta classe de màgia. I qui va anar ahir a Lleida va serPeter Lorden persona, cofundador d’Aardman, productor executiu de totes les meravelles que n’han sortit (incloent-hi les aventures de Wallace & Gromit), codirector de ‘Chicken run: Evasió a la granja’ i, en fi, encara que a ellel sorprengui l’epítet, llegenda de l’animació.

¿Què té la ‘stop motion’ que no tinguin altres classes d’animació? “La resposta ha canviat al llarg dels anys”, explica Lord l’endemà de recollir el premi honorífic d’Animac 2019. “Quan jo vaig començar a fer-la, era l’única manera de moure objectes tridimensionals en una pantalla. Això ja ha deixat de ser així, esclar [rialles]. Ara el seu atractiu és la humanitat. Que estigui feta a mà és important. És només un petit detall, però un detall molt fascinant».

Per als espectadors de certa edat, l’animació per ordinador pot resultar massa freda en comparació amb la ‘stop motion’ i les 2D tradicionals, dibuixades a mà. “Crec que el carinyo que es fa servir al fer una cosa a mà resulta visible a la pantalla. Però, no sé, en 30 anys... ¿Li importarà a algú? Hi haurà tota una generació de nens que haurà crescut veient només infografia. Tant de bo que sí, però no ho tinc clar”.

D’aquí a 30 anys, les produccions Aardman –potser excepte la infogràfica 'Ciutat Ratolí'– continuaran semblant igual de màgiques, mentre que fins i tot les millors pel·lícules de Pixar envelleixen des del punt de vista gràfic amb dolorosa celeritat. "És cert, és cert. Per a mi el problema de la infografia és que ho fa tot possible. Pots fer el que vulguis en l’acció, el color, el decorat... Els estudis es tornen bojos i aposten per l’excés. Nosaltres ara estem amb una altra pel·lícula de l’Oveja Shaun. És un concepte molt diferent, més petit. Però tenim a favor nostre la humanitat i la calidesa. ¡Als nens els encanta!”.

Animació per a nens sords

Les aventures de l’Oveja Shaun, juntament amb les de Wallace & Gromit, són el millor exemple del talent de Lord i els seus col·legues a Aardman per explicar històries en termes purament visuals. “Va ser una idea que vaig treballar des del principi, perquè el meu primer treball amb David Sproxton[l’altre fundador d’Aardman Animations], al voltant de 1971, van ser les seqüències animades d’un programa de televisió [‘Vision on’] creat perquè poguessin disfrutar-lo sense problemes nens sords o amb problemes d’audició. Des del primer dia, vam haver d’esprémer-nos el cervell i obligar-nos a comunicar només visualment”.

Notícies relacionades

El #MeToo dels nens

Amb el peu esquerre

El 1976, Aardman creava el seu primer personatge de plastilina,Morph, que va protagonitzar populars clips en el programa sobre art per a nens ‘Take hart’; com ‘Vision on’, presentat pel guru de la tele infantil Tony Hart.

Quan el genial Nick Park es va sumar a l’estudi el 1985, Aardman va acabar d’enlairar-se cap a l’infinit: van participar en el vídeo ‘Sledgehammer’ dePeter Gabriel, els seus curts van rebre nominacions als Oscars i els van guanyar... I, finalment, va trucar Hollywood. Van arribar coproduccions amb els EUA com‘Chicken run: Evasió a la granja', 'Wallace & Gromit: La maledicció de les verduras’ o 'Ciutat Ratolí', de les quals Lord té records tant bons com menys bons. “Vam aprendre molt, i fins i tot ara utilitzem aquestes lliçons, però alhora resultava difícil conservar la nostra identitat i independència. La indústria nord-americana és implacable”. Vam viure l’experiència, vam jugar el seu joc, però no volíem ser aquestes persones".