Holanda s'aboca amb Rembrandt en el 350è aniversari de la seva mort

Geni de la llumi del clarobscur, imestre a retratar l’ànima humana. Magistral en elsretrats, sobretot els propis, i pioner a donar una visió dramàtica i emotiva en escenes tradicionalment impersonals. Admirat pels seus coetanis i homenatjat pels grans (de Goya a Chardin passant per Reynolds i Picasso). Va conèixer la glòria –la fortuna crítica el va acompanyar en vida– i el fracàs –va morir en la misèria i amb la prohibició de vendre per part del seu gremi–. Autor de reconegudes obres de la història de l’art, allà hi ha‘La núvia jueva’ i ‘La ronda de nit’. ÉsRembrandtvan Rijn (Leiden, 1606 - Amsterdam, 1669). És el gran pintor del segle d’or holandès i de la història del país. I és el protagonista de l’any a Holanda, que dedica el 2019 al350è aniversari de la seva mortsota el títol ‘Rembrandt i el segle d’or holandès’.

‘Autoretrat’ (1628), de Rembrandt.

Per fer-ho, tots els museus han organitzat exposicions relacionades amb el pintor barroc. I han desempolsegat totes les peces del creador, les sortides dels seus pinzells i les dubtoses, aquelles l’atribució de les quals perilla, que no són poques, perquè Rembrandt convidava els seus alumnes a copiar els seus olis en què ell també ficava pinzellada. Així, set obres delMauritshuis, que avui es consideren realitzades pels seus tutelats, al seu dia es van adquirir com a autògrafes. Però no hi ha problema, el museu de la Haia conserva 11 olis més l’autoria dels quals no es discuteix. Entre aquests, dues de les peces més valorades de Rembrandt: ‘La lliçó d’anatomia del Dr. Nicolaes Tulp’ i ‘Susanna i els vells’.

El color de la carn morta

La primera –"Res pot ser més veritable que el color de la carn morta", va afirmar Reynolds, sobre l’obra– va entrar a la col·lecció, el 1828, gràcies al rei Guillem I, que va ordenar la seva compra a l’Estat per evitar la seva pèrdua: la vídua de Tulp la va tenir penjada a la cuina fins que va decidir vendre-la en una subhasta amb permís del govern municipal d’Amsterdam, que la va qualificar de "peça de mobiliari no aprofitable i innecessària"; la segona, criticada en el seu moment per no representar l’ideal de bellesa femení, la va comprar el príncep d’Orange a finals del XVIII juntament amb tots els fons del col·leccionista Govert van Slingelandt. I tot això –del què, del com, del quan i del perquè de la relació del creador amb el museu– és el que explica ‘Rembrandt and the Mauritshuis’, exposició (fins al 15 de setembre) basada en un treball d’investigació homònim dut a terme pel museu durant dècades.

Gran narrador d’històries

Vint-i-dos són els olis de Rembrandt que custodia elRijksmuseum. “No només la col·lecció més àmplia del món, sinó també la més representativa”, segons el seu directorTaco Dibbits. Abasta tots elstemes i períodes, i permet recórrer tant l’evolució artística del creador com la seva situació personal. Cadaautoretrat, en va fer gairebé un centenar, és com un diari vital: de l’alegria de la joventut a la serenitat de la maduresa. No en va, Rembrandt s’utilitzava a si mateix com a model, per practicar la seva habilitat a l’hora de retratar emocions: l’alegria, la por, la sorpresa... Totes són presents a la mostra a través d’una selecció de60 dibuixos i 300 gravats.

Notícies relacionades

De cap fàbrica de vinils a Espanya a tres

La generació de l’‘streaming’ ressuscita els discos de vinil

 “Fins ara Rembrandt s’havia mostrat per separat, ara el mostrem junt per primera vegada”, afirma Dibbits mentre es pregunta:“¿per què estimem tant Rembrandt? Perquè parla de nosaltres com a éssers humans, de les nostres imperfeccions i ho fa d’una manera brutal i tendra a la vegada”. De la mateixa opinió és el comissari de l’exposició,Gregor Weber: “Es el pintor de l’ànima, de les emocions i de les passions”, afirma. Però hi ha més, va ser també ungran narrador d’històries: “Barrejava la seva experiència personal amb els seus coneixements d’història de l’art, per això aconsegueix que la seva pintura se senti pròxima i commogui”, continua el comissari. De manera que humanitzava els personatges de les escenes bíbliques –‘La núvia jueva’, que com a títol alternatiu llueix‘Isaac i Rebeca’, o ‘Tobies i Anna amb el nen’– i aconseguia retratar-los com éssers vulnerables a partir de la plasmació magistral dels seus gestos i del seuimpecable domini del color i de la llum.  

El rei del 'selfie'

L’exposició del Rijksmuseum, fins al 10 de juny, coincideix a Amsterdam amb la que li dedica la que va ser casa del pintor al seu entorn. Les relacions que va teixir, així com la seva dramàtica vida(va perdre tres dels seus quatre fills, la seva dona i tot el patrimoni), a més de com els qui el coneixien el van ajudar després de la seva fallida (la seva segona dona i el seu únic fill van obrir taller en nom seu) és el que posa de manifest, fins al 19 de maig, elRembrandthuis. Perquè, si bé el barroc va ser el rei del ‘selfie’, es va autoretratar més que cap altre autor, també li va donar al retrat en general: va dibuixar familiars i amics, sobretot la seva dona Saskia, i col·leccionistes i comitents. També, les seves amants.