La història de 'Me quedo contigo', la cançó de Los Chunguitos amb què Rosalía va emocionar en els Goya

‘Me quedo contigo’, la cançó amb què Rosalía va posar dissabte la pell de gallina a qui la veiés a la gala dels Goya,  no és una cançó qualsevol. De fet és una candidata gens menyspreable a millor cançó d’amor de tots els temps, no només espanyola sinó del món.

El número en qüestió va formar part de ‘Pa ti, pa tu primo’ (1980), el quart elapé de Los Chunguitos, si bé va ser propulsat a la popularitat com a conseqüència de la seva inclusió en la banda sonora de ‘Deprisa, deprisa’ (1981), en concret en la devastadora seqüència final de la pel·lícula, en què s’alia de forma màgica amb la imatge.

Pel·lícula de Carlos Saura

Carlos Saura, el director de ‘Deprisa, deprisa’, va donar un toc ‘arty’ al descarnat cine quinqui de José Antonio de la Loma i Eloy de la Iglesia, dos realitzadors que d’altra banda s’assemblaven tant com un capellà bo i un bisbe disposat a fer saltar pels aires les convencions morals de l’Espanya dels 80.

Tota la lletra de ‘Me quedo contigo’ és immortal, però colpeja especialment forta l’estrofa que diu: “Si me das a elegir / entre tú y mis ideas / que yo sin ellas / soy un hombre perdido / ay amor / me quedo contigo”.

La reialesa de la rumba calorra

Juntament amb Los Chichos, Los Chunguitos van ser la reialesa de la rumba calorra dels últims anys 70 i primers dels 80, un formidable gènere pop autòcton que encara espera el reconeixement definitiu. Amb ells, i molts més, va aflorar amb ritme electritzant una realitat marginal.

El trio format pels germans Enrique (l’autor juntament amb Crescencio Ramos Prada de ‘Me quedo contigo’, mort el 1982 i substituït pel seu cosí Manuel), Juan i José Salazar va tenir no se sap per què, potser per ser menys salvatge, més èxit més enllà del circuit de cassets de gasolinera que el de Jero, el del mig de Los Chichos, compositor torrencial.

Los Chunguitos fins i tot van arribar a ser entrevistats i actuar llargament a ‘La edad de oro’, el súmmum de l’avantguarda. Sí, els Salazar van ser el 5 de febrer de 1985 les estrelles del programa de TVE-2 presentat per Paloma Chamorro, una emissió en què van tenir com a secundaris The Cars, Miquel Barceló i Azúcar Moreno, germanes seves. Aquesta postmodernitat molava, tot i que d’altra banda Los Chunguitos aquell dia feien pinta de mones de fira al gran circ de la ‘movida’ madrilenya.   

El cert és que ‘Me quedo contigo’ té poc de rumba, és més aviat una cançó romàntica estàndard interpretada de manera només una mica bèstia (res a veure amb Bambino) i amb meravellosos arranjaments d’època. 

Rosalía no ha sigut la primera

Notícies relacionades

'Campeones', de Javier Fesser, regna en els Goya

El triomf de 'Campeones', un desenllaç sorprenent en els Goya 2019

Rosalía no va ser la primera en fer una versió de la peça. Abans l’havien versionat almenys Antonio Vega, Manu Chao, Ana D i Maria Rodés. Però que la versionés l’artista del moment per a una audiència massiva va ser un encert de la de Sant Esteve Sesrovires, que no debades va funcionar com a reivindicació d’un episodi musical gloriós amb què Espanya, aneu a saber per què, continua tenint problemes d’acceptació.

Només una altra cançó de la mateixa òrbita podria haver tingut el mateix impacte en la veu de Rosalía, ‘Alegría de vivir’ (1991), de Ray Heredia, formalment emparentada amb ‘Me quedo contigo’ però molt més sofisticada. I amb una lletra (“yo la busco / y no la encuentro / alegría de vivir”) tallavenes, especialment si saps que Heredia va morir d’una sobredosi d’heroïna al poc de gravar-la.